‘Winter is coming’

El 28-M ha mort, llarga vida al 23-J. Sembla que Trias ha guanyat i Colau té mal perdre, que ERC ha decebut més de 300.000 votants, que centenars de milers d’independentistes han girat l’esquena als seus partits, que el PSC surt del cantó fosc com si fos el Crist ressuscitat, que Ciudadanos ja és oficialment el kleenex del nacionalisme espanyol, que el PP i Vox avancen cap a una Moncloa en blanc i negre, que el PSOE de Pedro Sánchez ja està cavant les trinxeres a l’Ebre mentre reedita el clàssic “Si tú no vas, ellos vuelven” i que el PP de Feijóo torna a parlar català “en cercles reduïts no molt amplis” i a admirar Catalunya i els catalans perquè “fan coses”. Com si no hagués passat res.

Represaliats, espiats, amb l’escola assetjada i la llengua catalana acorralada, enganyats amb la taula de diàleg, acusats de terrorisme i estafats amb el finançament, els pressupostos i els fons europeus... i ara festejats per uns i altres per salvar Espanya, per salvar-la del sanchisme comunista, separatista i etarra o per salvar-la de reaccionaris i feixistes enemics de la democràcia. I així sempre, pels segles dels segles, arrossegant la roca de Sísif, mantenint generacions i generacions de guardians d’un Estat que concep Catalunya com una colònia amb tot tot el que això comporta i sentint que aquest és el destí indefugible dels catalans, que no n’hi ha cap altre i que n’hauríem d’estar orgullosos.

Malgrat tot, hi ha molta, moltíssima gent d’aquest país, de tots els colors, que no es creuen aquest fake descomunal, que no es resignen a empassar-se el gripau de les unitats indissolubles, els pobles germans, els projectes comuns i les democràcies plenes. Gent que en les últimes eleccions municipals va renunciar a votar o va votar amb una pinça al nas i que ara, a la vista del resultat, les lectures i les reaccions, ja es prepara per sobreviure com a país a l’hivern que s’acosta, mentre els seus representants continuen discutint qui ha de ser l’alcalde aquí o allà, quins pactes es poden fer i quins no i si per a les generals convé més una llista única o un front comú.