Esplèndids patriotes

Com més va, més difícil em resulta entendre alguns llocs, situacions i col·lectius d’indiscutible i reconegut prestigi social. Pateixo una mena d’infecció o de virus dessocialitzador que fa que em provoquin rebuig i urticària. Una mica a l’estil d’Astèrix i Obèlix quan Goscinny i Uderzo els desubiquen del seu petit poblat a l’Armòrica i els situen en qualsevol dels campaments romans. Tan difícil em resulta, com més va, que per lleig, sectari i talibà que pugui semblar dir-ho, puc assegurar que no m’hi trobaran pas mai. Si mai em perdo, no em busquin ni al Cercle d’Economia o les seves activitats, ni al Círculo Ecuestre ni a les seves activitats. La llista de situacions que s’han vist i es veuen en un lloc i l’altre, i de les quals prefereixo estar-ne al marge, és llarga només amb el que he trobat explicat en mitjans. M’esgarrifa pensar les que hi hauria recollit en viu i en directe. Aquest dimecres mateix, que tenien Feijóo a la trona, els assistents es varen petar el cul de riure quan el president popular els va assegurar que “els catalans són els més esplèndids de tots els espanyols, els que més impostos paguen d’Espanya i, per tant, els més patriotes”. No entenc on hi veuen la gràcia, però va arrencar una rialla massiva a l’auditori. No m’hi busquin, si em perdo. Em fa pena el que a ells els fa riure, per dir-ho suaument. Si em perdo busqueu-me als restaurants on esmorzen manobres i autònoms quan fan esmorzars de forquilla.