‘Txapote’

No m’ho acabo de creure, però circula la idea que el lema “Que te vote Txapote” ha estat determinant en el triomf del PP, i també de Vox, en les eleccions municipals a l’Estat espanyol. Diversos analistes parlen d’una estratègia calculada que, jugant amb una aparent espontaneïtat, ha fet que determinats polítics i polítiques (com ara Esperanza Aguirre i Isabel Díaz Ayuso) hagin dit a Pedro Sánchez això de “que te vote Txapote”. Sembla que els fa molta gràcia, tot i que se suposa que és un lema que vol denunciar la suposada complaença del PSOE amb els “terroristes” d’ETA pel fet que Francisco Javier Garcia Gaztelu (àlies Txapote), que fa vint-i-dos anys que compleix condemna a la presó, finalment ha estat “acostat” al País Basc. És increïble com la dreta segueix traient rèdit cridant contra el llop d’una ETA extinta i que això sigui assumit per joves als quals ni els importa saber qui és Txapote, però que són fatxes perquè és moda, com si d’aquesta manera fossin transgressors. L’estratègia de la por és molt vella, tot i que funciona amb noves (i simplíssimes) formes amb les quals fins es diverteixen. La por als etarres, encara que no n’hi hagi; la por als ocupes, encara que la majoria no tingui cap pis en propietat per ser ocupat; la por als immigrants, com si la situació d’aquests no fos encara pitjor que la dels que es creuen que els “forans” acaparen la majoria dels ajuts socials; la por a les feministes, com si no existís la violència masclista que, sense que pràcticament se’n parlés, va assassinar quatre dones en el període de la campanya electoral. En canvi, es veu que, posem per cas, no val res la pujada del salari mínim interprofessional.