Cipriano, “suïcidat” al quarter

Aquelles morts accidentals i els suïcidis al quarter i els fugats i els trets per l’esquena i les trucades de matinada i els desapareguts i aquells militants antifranquistes. Ahir la consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart, va desplaçar-se al poble granadí de Huétor Tájar per lliurar a la família les despulles de Cipriano Martos, afiliat al PCE (M-L), detingut, torturat i assassinat ara fa cinquanta anys tot i que la versió inicial es referia a un accident laboral del qual no havia sobreviscut. Un altre crim del franquisme en aquest cas contra el fill d’uns camperols pobres, nascut el 1942 i emigrat a Morón de la Frontera, Teruel, Sabadell, Terrassa i Reus, que fou jornaler, miner i obrer del tèxtil i de la construcció, un jove quasi analfabet que al barri de Ca n’Oriac (Sabadell) prengué consciència social i política i s’incorporà a la lluita clandestina. El van enganxar el 24 d’agost del 1973 a Igualada, on repartia propaganda i havia participat en pintades que proclamaven “Ni Franco, ni rei, ni ianquis” i, després de dos dies d’intensos interrogatoris al quarter de la Benemèrita de Reus, el 27 fou traslladat a l’hospital per curar-se d’una intoxicació. Quina? Van dir els agents que en un moment de distracció Cipriano Martos havia ingerit àcid sulfúric i altres líquids que s’usen per a la fabricació de còctels Molotov. Renoi, quin bell descuit! Ja serien ganes per part d’ells de deixar el terrorista sol amb el material a l’abast; i per part d’ell d’enverinar-se fins a l’extrem d’una terrible agonia de vint-i-un dies. Deu haver-hi una altra explicació no gaire difícil de captar, sabent també que el cos fou enterrat en una fossa comuna i que als pares no se’ls permeté veure’l. L’acte d’ahir a Huétor Tájar és la mínima reparació necessària davant la impunitat.