Pedres al teulat

Avui que milers d’estudiants comencen les proves d’accés a la universitat, la selectivitat, encara penso en les dades que vaig llegir ahir sobre les carreres universitàries que tenen més requesta. Les que tenen més sortides laborals. I sense cap sorpresa, tret de medicina, és a dir, la ciència de la salut, que continua sent la primera en tots el rànquings, les més sol·licitades són aquelles que estan relacionades amb la tecnologia, l’electrònica, la informàtica i el desenvolupament de programari per a apps. I repeteixo: no m’estranya perquè la nostra societat privilegia tot allò tecnològic, però sí que m’entristeix. Perquè just ara que cada dia que passa veiem la preocupació creixent, alarmant, de l’ús de tecnologies –com el famós xat GPT– i la intel·ligència artificial, aquesta tendència no fa preveure res de bo. I més encara quan t’adones, repassant aquest informe que ha presentat la Fundació BBVA i l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques, que a les carreres d’humanitats no els donen cap futur o molt magre. Són aquelles matèries acadèmiques com ara la literatura, la filosofia, la història però també la biologia, la geografia o la política, entre d’altres, que fomenten i ajuden a entendre la condició humana. No estic pas en contra del progrés i de les tecnologies que ens puguin facilitar la vida, no. El que no m’agradaria és que acabi sent un progrés buit de contingut, de valors, de criteris. I el que no m’agrada és que no es pugui trobar l’equilibri entre les unes i les altres. Una fórmula que permeti que aquestes disciplines, per mi bàsiques i providencials pel creixement com a persones, s’integrin i formin part del moll de l’os d’aquestes enginyeries i formacions tecnològiques. No perquè els robots tinguin sentiments i comportaments humans, sinó perquè no ens oblidem que la tecnologia l’hem creada els humans per als humans. No ens tirem pedres sobre el nostre propi teulat.