Una opressió constant
Fer memòria d’esdeveniments històrics explica l’opressió constant que ha sofert el poble català
Episodis, a voltes desconeguts, permeten fer memòria d’esdeveniments històrics que expliquen l’opressió constant que ha sofert el poble català. El 24 de maig del 1591 els oficials reials van intentar detenir Joan Granollacs, nascut a Vic i diputat de la Diputació del General, òrgan que vetllava pel compliment de les constitucions catalanes. Un home compromès amb la defensa de les lleis de la terra contra els abusos autoritaris de Felip II. Es va poder atrinxerar i va rebre el suport del Consell de Cent. Les negociacions amb el reialme van ser infructuoses i Granollacs, junt amb d’altres compatriotes com en Perot Tamarit, conseller en cap de Barcelona, es van haver d’exiliar a Avinyó. Felip III va començar a plantejar obertament la supressió del sistema constitucional català. El 14 de maig del 1640 Santa Coloma de Farners va ser totalment arrasada per les tropes de Felip IV en revenja per la mort de l’agutzil Montrodón, que era l’encarregat d’obligar a allotjar un miler de soldats entre les poques cases de la vila. Els seus habitants van haver de refugiar-se a les muntanyes. Aquest succés i d’altres atrocitats de l’exèrcit, com la crema de l’església de Riudarenes, van ser l’espurna de la guerra dels Segadors. L’11 de setembre del 1714, Barcelona es rendí davant l’atac ferotge de les tropes borbòniques de Felip V, qui va suprimir totes les institucions catalanes. El monjo del monestir de Banyoles Josep de Vilamala va ser l’últim president de la Diputació del General. El gener del 1939 milers de catalans es van veure obligats a exiliar-se després de lluitar en defensa de la República. Es van instal·lar en camps de refugiats de la Catalunya del Nord on, com diu l’historiador Miquel Borrell en el llibre Biografia de Catalunya, “tenien la sorra de la platja per jaç i el cel per sostre”. L’1 d’octubre del 2017 Felip VI va beneir l’estomacada propiciada pels cossos policials espanyols a ciutadans de Catalunya durant el referèndum. Els veïns d’Aiguaviva i Sant Julià de Ramis van ser uns dels molts afectats, fet que va propiciar l’exili del president Carles Puigdemont i l’empresonament de consellers de la Generalitat. Aquests fragments històrics ens serveixen per recordar que el conflicte entre Catalunya i el regne d’Espanya ve de molt lluny i que la repressió és persistent.
