Si vols un amic compra’t un gos

Tantes vegades hem vist un gran poder econòmic trinxar sense contemplacions els drets bàsics –fons voltor negant lloguers socials– o casos de corrupció que s’enfilen fins que la justícia n’atrapa alguns, i potser hem pensat: no en tenen mai prou?, o qui tot ho vol tot ho perd… i no se’ns acudia que aquestes exhibicions extremes de cobdícia eren signe d’una psicopatia ben present en l’àmbit financer, diagnosticada per estudis professionals com ara el que fou encarregat pel Departament de Treball de Nova York a un grup de psicòlegs independents que alerten que el 10% dels empleats a Wall Street mostren trets destacats d’aquest trastorn. Brokers, presidents de companyies, banquers, assessors, estafadors, espècimens com Jeröme Kerviel, que va generar un forat de 5.000 milions d’euros a la Société Générale francesa; Kwebu Adoboli, que feu perdre 1.500 milions a UBS (banca suïssa); Nick Leeson, l’especulador que va portar a la fallida el Baring Bank del Regne Unit, o segurament molt més recent i recordat, Bernie Madoff, que va robar milers d’inversors d’arreu del món, un frau de 64.800 milions de dòlars. Madoff, que el 2021 va morir a la presó, mai no es va penedir dels seus crims –“que es fotin les meves víctimes, eren estúpides”, declaracions a The New York Magazine–, respon justament al prototip del psicòpata incapaç d’empatitzar amb les persones que utilitza com a objectes al seu servei i per a la satisfacció dels seus interessos impregnat d’una voracitat connectada amb el pitjor d’un sistema que venera els diners per damunt de tot i fora de mecanismes de control i de regulació: “Si vols un amic et compres un gos”, deia Gordon Gekko, el magnat de la pel·lícula Wall Street. Pobre gos!