A la tres
‘Entreeleccions’
“El termini entre el 28-M i el 23-J és tan curt que condiciona els pactes municipals i les decisions dels partits, per guanyar vots, però sobretot per no perdre’n
El període d’entreeleccions s’ha escurçat tant que no es té temps de pair els resultats del 28-M que ja parem taula per al 23-J. La immediata convocatòria tenalla els pactes forçats entre grups municipals o regidors que mai no s’entendrien però que matemàticament serien possibles –com el suport del PP i Vox a Collboni o a Colau– pel temor al descrèdit i a perdre el suport dels que t’han votat al maig. Aquest fet afavoreix les majories simples per elegir alcaldes el 17 de juny. Alhora s’acceleren els habituals traspassos de responsabilitats entre els polítics més professionals, com el de Francina Armengol, que desbancada del govern balear es presenta per a diputada al Congrés. També el degoteig de regidors o alcaldes que pleguen, com Pueyo a Lleida, després que els seus projectes hagin rebut clatellades. La recuperació de Junts amb Trias els facilita la substitució de Borràs per Erra com a presidenta del Parlament, tot i que aquest termini l’han accelerat més el Suprem i la mesa del Parlament de Vergés. S’asseguren la presidència, tot i la temptació de deixar-la vacant, no fos que els pactes polítics ho facin encara més difícil o que ERC s’ho repensi en el fragor de la campanya. A Junts mantenen les dues ànimes amb la candidatura de Nogueras, però ves que no en depengui d’ella l’elecció entre Sánchez o Feijoó i Vox. El conservadorisme dels partits els aconsella no arriscar gaire per no perdre vots, i designar candidats ràpidament abans d’obrir debats per desfetes el 28-M, com és el cas de Rufián. Això sí, fan veure els intents de pactar un front, o programes o llistes al Senat, com si es tractés de la família Messi i el Barça carregant-se de raons per acusar altri si es frustra el fitxatge. Enmig de tanta tàctica, una diputada coherent: Marta Rosique (ERC) abandona la política activa, plega del Congrés i se’n va al mercat laboral, decebuda pel fet que la política institucional li impedeix treballar pels joves. El seu antic cap de llista, que va prometre estar a Madrid divuit mesos i hi porta una dècada, en pot prendre nota.