Planyeu els hereus

“Planyeu hereus, hereves i pubilles” hauria estat un títol massa llarg. Oh, que cansats estem de l’administració arbitrària i excessiva d’aquesta “covarda, vella, tan salvatge terra”. La realitat s’escriu en prosa i intentaré resumir-la en un article, a veure si me’n surto. Primer se’t mor la mare. Després del minut zero, quan acabes d’acomiadar una persona que estimes, has de fer front a un llistat ingent de tot el que et cal fer per satisfer les demandes de l’administració. D’entrada penses que tens sort: la mare va pagar una assegurança en vida per cobrir totes les despeses de la funerària i la tramitació de documents en una oficina bancària que prometia una assegurança deslliurada i feliç –SegurCaixa.

La funerària respon bé i ho agraeixes. Ben aviat, però, t’adones de la teva ingenuïtat. L’entitat bancària està obligada per llei a bloquejar la part proporcional del compte corrent de la mare, com a premi de consolació. A més, qui hauria de tramitar la documentació –Segur Adeslas-pòlissa Cajasol– t’envia un missatge electrònic que et notifica el que tramitarà: certificat literal de defunció, certificat literal de matrimoni i naixement, certificat d’assegurança de cobertura de decés, baixa a la seguretat social, rebuts de contribució, drets de nínxols del cementiri, tot i que la mare vol ser incinerada... Tot plegat és necessari per obtenir el certificat d’últimes voluntats que s’expedeix a la capital del regne. Només reps la meitat de documents i aconsegueixes la resta a base d’anar-la reclamant mentre passa de tot: a les últimes voluntats que arriben consta que la mare no va fer testament. Per sort, en tenies una còpia.

Tornes a la casella de sortida: nova tramitació i van passant dies fins que s’esmena. Ara sí, ja poden preparar el paper d’acceptació d’herència. Mentrestant neteges la propietat que has heretat, un petit terreny i una casa de planta baixa que vols vendre. Al registre de la propietat no consta cap valoració de la finca. Amb la immobiliària conveniu a posar un preu de venda assequible. Ets afortunada perquè surt un comprador, però, després de fer les arres, et notifiquen des de la notaria que el registre ha posat un preu a la finca força superior al que tu l’estàs venent i que, si no hi estàs d’acord, t’aguantes. No penses fer cap reclamació, vols evitar un nou viacrucis administratiu. Pagues l’import notarial prou copiós pel document d’acceptació d’herència. Has d’estar contenta que t’hagin atès bé. Ja podràs reclamar al banc que et torni l’“extorn”, que és el romanent que queda del que la mare va pagar per l’assegurança.

T’has tret un pes de sobre, però la il·lusió d’alleujament dura poc: hauràs de presentar el document d’acceptació d’herència i fer una instància a l’ajuntament per poder pagar la plusvàlua, que no la tramita l’ajuntament sinó l’oficina de Xaloc corresponent. La noia que t’atén a l’ajuntament és amable i t’ho explica: t’enviaran una notificació amb un codi de barres perquè puguis fer la liquidació. Quant solen tardar? T’adverteix que Xaloc té liquidacions pendents de l’any 2021! O sigui que poden passar mesos o fins i tot anys. Ja t’arribarà la notificació un dia d’aquests. Però tu has de pagar en un termini màxim d’un mes, que si no et penalitzen. Quina eficiència i sentit de servei al ciutadà. Encara et queda presentar els documents per fer la liquidació d’impostos a la Generalitat. Mentrestant somrius, no penses malgastar més energia, perquè has de fer el dol i no et deixen. Perquè ets ciutadana d’un dels estats més rics d’Europa, on s’hi viu de nassos i on hi ha una multiadministració que s’ha de sostenir. Un país amb un dèficit fiscal de mariassantíssima on els ciutadans que hereten una petita propietat –fruit de la suor de treballadors proletaris que van arribar a l’estatus de classe mitjana– són considerats rics, perquè cal pagar despeses i, quan cal, mala administració d’aquí i d’allà, i sostenir el sistema. Una societat on els nouvinguts –pels qui sempre has sentit empatia– poden estar més ben assessorats i lliures d’impostos que tu, que no ets sospitosa de pertànyer a la dreta ni a l’extrema dreta. Quina eufòria: formes part de la classe opulent del país. Hauries d’estar pletòrica: fent constar a l’escriptura de compravenda que l’import obtingut és inferior al que van calcular al registre i que consta en la liquidació de plusvàlua, evitaràs tornar a pagar de més. De què et queixes? Paga, paga, paga, pagano. Simfonia inacabada de Cathoven.