La comprensió

Que el llegir no ens faci perdre l’escriure. No cal patir perquè amb les últimes dades de comprensió lectora que tenim està clar que som un poble d’escriptura. Encara que també s’ha dit que per poder escriure s’ha d’haver llegit.

Aquests dies en què s’ha anat escampant el debat, hi ha qui busca les raons d’aquest dèficit, tant en els mestres que ja no han crescut amb passió lectora, que després no poden transmetre als seus alumnes, afegim-hi les famílies i l’entorn d’aquests nanos, com per la penetració de l’ús dels ginys mòbils, del pes de les xarxes, i d’aplicacions que van des del Tik Tok fins al Twich o Instagram, on la imatge i el vídeo es mengen la grafia. Després, a l’hora de fer l’exercici dialèctic de desxifrar les lletres, arriba l’obstacle que fa que s’acabi aparcant el llibre, i que en tot cas no se sàpiga entendre què estan llegint els nostres joves.

Ens diu Gregorio Luri, que això de llegir no és com aprendre a anar en bicicleta, que un cop après ja se’n sap de per vida. Aquí, llegint, no n’hi ha prou amb les primeres nocions que ens ajuden a desxifrar paraules, cal ampliar vocabulari, cal anar ampliant l’àmbit de coneixement del món, i de nou en una relació circular el llegir farà augmentar el coneixement.

Estem fets de lletres, com les escultures de Jaume Plensa, que fins al juliol, fins al dia de les eleccions generals, es poden veure combinades a la Pedrera, en l’exposició Poesia del silenci.

Aquí la relació de l’escultor amb la literatura, amb la poesia, és el fil, en una mostra on es pot llegir el somni, el desig, el silenci. Aquest univers creatiu de Plensa, que utilitza els alfabets per representar la diversitat del món, la convivència entre cultures, jugant amb la bellesa de les lletres. Plensa, de la sala d’exposicions fins a les golfes, el terrat, els patis i la façana de la Pedrera, conversant amb Antoni Gaudí. Jugant amb les paraules, tot esperant que els més joves en retrobin el sentit. Si cal com a Suècia, erradicant les pantalles de les aules!