L’‘eufòria’ de la selectivitat
Com cada any la selectivitat ha tornat a ser un xou. Un total de 3.620 joves d’arreu de les comarques gironines han fet aquesta Eufòria acadèmica tan nostrada, però encara hauran d’esperar uns dies per veure quina puntuació els atorguen els jutges. Facin les seves apostes, a veure qui és el que treu 10 punts i per un dia esdevé el focus mediàtic. Aquesta és la tradició: entrevistar els joves quan surten, preguntar com els ha anat, sentir històries de terror: que si no han dormit, que si s’han estat deu hores al dia tancats, que han plorat amb l’enunciat de mates, etc. La selectivitat plana sobre el batxillerat i impregna tot el que fan, especialment quan són a segon. I després, és clar, els mitjans reserven un espai a la nota més alta, d’on és i com és aquest noi o noia, com s’ha fabricat aquest prodigi, en quin institut ha estudiat i sobretot què vol fer amb la seva vida. Hem vist cada any les seves fotografies, somrients, en el reguitzell d’entrevistes que se solen fer.
Aplaudim aquells que saben amb certesa, als 17 anys, que volen ser enginyers, metges, i fer carreres importants. Les de lletres solen ser les ventafocs de la tria. Que li ho preguntin a un dels hereus i pubilles de l’any passat: ell va tenir la gosadia de dir que volia fer filologia clàssica! i va haver d’acabar tancant un temps les xarxes socials perquè no se sabien avenir que un noi tan trempat triés una carrera de perdedors i tot eren crítiques. I una pubilla va acabar gairebé a la foguera de twitter perquè amb els seus gairebé 14 punts volia estudiar... belles arts! Per si aquest xou no fos suficient, al cap d’uns anys també ens agrada mirar pel forat del pany i saber com els va la vida als nostres prodigis. Han aconseguit anar a Harvard? A Oxford? Treballen a la NASA? Han inventat una vacuna invencible? En definitiva. s’han complert les seves (o les nostres) expectatives? Continuen amb una vida plena i triomfant o s’han fotut una hòstia? I per acabar de tenir-nos entretinguts, podem fer la prova tots plegats: trobarem els enllaços d’exàmens en molts mitjans, un divertimento perquè ens posem a prova. Saps si te’n sortiries? I encara millor, als 17 anys tots ja sabíem què volíem ser? O amb prou feines sabíem qui érem?
