El gran tap

Vindrà un dia que els xinesos seran els amos del món. A diferència d'altres potències mundials, la seva estratègia invasora és comercial i d'un dia per l'altre van plantant botigues com bolets. Desconec quin serà el proper pas, però, i només com a constatació, sembla que han comprat bona part del deute nord-americà, és a dir, ja són els amos del dòlar. El cas és que he llegit un despatx d'agència on s'informa que a l'autopista 110 que uneix Pequín amb el Tibet hi ha hagut un embussament grandiós que ha durat 11 dies. Hi havia una cua de cent quilòmetres (de fet, alguns diumenges també la tenim de Girona i de Tarragona a Barcelona), i mentre les autoritats ho atribueixen al trànsit de camions cap a l'oest del país per fer obres a les carreteres, altres fonts ho atribueixen al transport il·legal de carbó. El misteri, com tot el que envolta Orient, no s'ha aclarit, almenys cara al públic, i centenars de milers de xinesos van haver de fer unes vacances extres sobre l'asfalt.

Aquesta història divertida i tràgica em fa recordar una pel·lícula de Luigi Comencini, L'ingorgo-Una storia impossibile (1978), que aquí es va traduir com El gran embús, que de fet és del que tractava. En ple ferroagosto, milers d'italians i turistes tornen cap a Roma quan es produeix un monumental tap a l'autopista no recordo per quines causes. Primer s'ho agafen en broma fins que, acostant-se la nit, comencen les reaccions dramàtiques i la desesperació en veure que no poden avançar. Entre altres actors coneguts, hi sortia la bella Ángela Molina, que acabava esdevenint víctima de les baixes passions d'alguns que fins aleshores eren els seus companys de malson. Aquests són dies d'operació tornada i no desitjo a ningú aquestes experiències, però ja anem veient que sempre la realitat supera la ficció.