En espera del resultat del proper 23-J

La designació d’Anna Erra com a presidenta del Parlament i la constitució dels ajuntaments després dels pactes, prevista per dissabte vinent, marquen un fi de curs per a la política catalana, en espera del lliurament de notes, que es faran públiques el diumenge 23 de juliol amb el resultat de les generals. Fins aleshores s’entreveuen nervis, tensió i algun disbarat verbal i d’acció per part de les direccions polítiques, que van anunciant que s’hi juguen molt –El “tot o res”, ha dit Jonqueras–. No n’hi ha per a tant: Catalunya només té quaranta-dos diputats dels tres-cents cinquanta que configuren el Congrés dels Diputats. En el cas que guanyi el PP i pugui governar en solitari o amb Vox, per a l’independentisme representarà poder-se reorganitzar, tot esperant temps millors.

En el cas que el PSOE pugui fer pactes per governar amb independentistes, com fins ara, comportarà que s’hauran d’arremangar la camisa més que en la legislatura actual. Mentrestant ja tenim presidenta del Parlament. Anna Erra, que aquesta setmana tindrà dos reptes: presidir un monogràfic sobre educació, amb el titular GonzàlezCambray a la corda fluixa, i presidir una proposició de llei del PSC, EcP i Ciutadans sobre les assignacions i les pensions dels expresidents de la Generalitat i del Parlament. Tema que hauria de ser l’inici per començar a posar ordre en les jubilacions abans d’hora i de luxe, en el fet de no treballar i cobrar. Anna Erra no practicarà cap desobediència política. Farà bondat perquè l’experiència obliga a fer-ne. Però pot virar el rumb d’una institució que està perden prestigi davant els darrers esdeveniments, que han fet més mal que bé, d’una provisionalitat més pròpia d’institucions espanyoles com ara el Consell General del Poder Judicial que no pas de les altes institucions catalanes.