Molestos tibetans, jocs sagrats

Els tibetans potser no guanyaran, però no estan disposats a rendir-se. Molestaran tant com puguin i els senyors refinats que maneguen el coi de COI ja fan morros: és de mal gust espatllar el deliciós espectacle de l'encesa de la torxa olímpica que ha de passar pel Tibet trepitjant aquest petit país per a glòria de l'imperi popular xinès.

Aquesta mosca collonera de tibetans amenacen de perjudicar el gran negoci olímpic i de fer enfadar un territori de molts milions de persones a qui es poden vendre molts milions de coses. Davant d'aquest situació, el senyor COI, ara mateix Jacques Rogge, s'ha ensorrat: "No m'hi sento còmode", ha confessat en veure la repressió al Tibet i els 130 morts que arrossega. I ha tingut el detall d'afegir que respecta "els activistes en favor dels drets humans".

Però que aquestes declaracions radicals no espantin ningú: no hi ha perill que Rogge es mogui pels drets dels tibetans si no s'ha mogut abans pels drets dels xinesos que són executats pel seu govern o moren colgats en mines que no controla ningú. El senyor COI té clara la seva missió, que ha definit com una "prioritat sagrada": garantir que "els atletes tinguin els bons Jocs Olímpics que es mereixen". Cap repressió sagnant no espatllarà el citius, altius, fortius!