Turisme i museus

Els turistes no han tingut pas sempre els museus barcelonins en la seva llista de prioritats. Durant els primers temps del boom de visitants a la ciutat, més o menys a principis dels 2000, recordo alguns responsables d’institucions importants amb una preocupació lògica: no eren prou atractives les programacions i les col·leccions per al públic forà? Aquell complex d’inferioritat tan típic del nostre país. Ara veig gent molt escandalitzada amb la darrera dada que ha difós l’Observatori del Turisme a Barcelona: ciutat i regió, i és que els equipaments culturals van registrar a l’abril un 27% més de visitants i que tres de cada quatre van ser “internacionals” (entre nosaltres, turistes). Més que visitants, els hauríem d’anomenar clients, perquè són els que mantenen l’economia dels museus i quan ells falten (durant la pandèmia) l’activitat es paralitza i els perjudicats són els de sempre, els també mal anomenats visitants locals en lloc d’usuaris (ni jo ni vostè som visitants d’un hospital, oi que no?). Això sí que és el realment perillós: confiar el funcionament de les infraestructures culturals públiques als ingressos del turisme, que és com posar un ciri a la mare de déu o llançar una moneda a l’aire. Tranquils, que aquest any ho tenim salvat.