Solidaritat

L’anunci d’eleccions espanyoles el pròxim 23 de juliol ha deixat mig país atemorit pels cants de sirena que anuncien l’arribada a La Moncloa de la dreta de les essències i el populisme. Fins ara em resistia a pensar que aquests dos partits podien captar el vot d’una majoria de ciutadans, però el pas per àmbits escolars ha encès totes les llums d’alarma. Valors humans com la solidaritat estan en perill d’extinció després de discursos d’una determinada classe política a punt sempre per criticar les ajudes als més vulnerables. Aquests discursos han fet forat i ara són molts els joves que critiquen les ajudes als immigrants i, el que és pitjor, fins i tot se senten empoderats a expressar-los. Montesquieu ja al segle XVII apuntava que la “pertinença al gènere humà” era una de les prioritats més importants per a la persona, molt més que la família i la pàtria, i que la seva defensa hauria de ser l’objectiu de tota lluita. Els joves d’avui han observat com la solidaritat no ha estat en les mans de cap govern; Europa ha deixat morir milers d’immigrants al Mediterrani; Espanya, a la frontera amb el Marroc, mentre els partits acostumen a mirar-se més el seu melic pel rèdit personal, electoral o bé per aprofitar el sofriment generalitzat i fomentar l’egoisme i el racisme. I així portem 400 anys!