Ayguadé, ofegat a Rialb

Hi va haver moltíssims detalls que hem d’anotar a perpetuïtat en el reportatge sobre Rialb de dimarts a TV3 (que independentment de com anés d’audiències va tornar a mostrar amb arguments per què és la nostra). De tots els detalls, que com diu Guardiola és on hi ha l’excel·lència, remarcaria unes declaracions de l’històric dirigent del PSC, la UGT i Unió de Pagesos Pere Ayguadé, la vida política del qual varen ofegar, precisament, per l’oposició a la construcció del pantà. El diputat és la demostració primerenca del que espera en els partits als que creuen que la diversitat real és possible i que es pot tenir un parer diferent del de la direcció i mantenir-lo. O no surts a la foto, mètode que preconitzava Guerra per als que es movien, o t’ofegues en les aigües que volies impedir que neguessin el mig Segre, cas de Pere Ayguadé. És per emmarcar el moment en què al diputat li queda clar que només té un camí decent. O fa costat als opositors a Rialb i aconsegueixen que el pantà no es construeixi o s’ofega políticament en la primera avinguda de les aigües. El moment és quan, en la seva condició de diputat socialista, és rebut pels tècnics que han de fer l’informe sobre seguretat de l’obra. No tenen ni un pèl a la llengua. “Si fem l’estudi de seguretat que hem de fer, la presa no es farà. Però si fem el que farem, la presa es farà.” I és d’aquí que plora, tanta aigua (o tan poca) després, la criatura, com diria l’àvia Neus. Han faltat Ayguadés!