Entendre Itàlia a través del futbol

S’havia mort Berlusconi, però se’n va parlar molt poc. I això que la presentació d’Unico grande amore es va omplir de malalts de futbol i malalts d’Itàlia o una barreja de les dues coses. Va ser una presentació intensa, participativa, ben conduïda per un home de futbol que ho sap tot i una mica més, en Jordi Sunyer, el ganxó que treballa a la televisió nacional. Al seu costat, xerrant pels descosits, l’autor d’aquest viatge per Itàlia a través del futbol, el periodista Toni Padilla.

Vaig tenir el privilegi de conèixer un joveníssim Toni Padilla el 2002 quan vam treure al mercat El 9 Esportiu de Catalunya, el primer diari d’esports en català des de la República i on preteníem fer alguna cosa molt diferent de la que es feia en aquells moments: un diari passional però racional, vibrant però ben escrit, on es podia reflexionar i opinar sobre uns fets que eren els que eren. No sé si ens en vam sortir. I allà hi havia en Toni i allà va créixer fins que deu anys després se’n va anar de cap d’esports de l’Ara. Fa de periodista, perquè ho és de raça, però retransmet partits de futbol a la tele i escriu sobre el que li ve de gust com li ve de gust. I va ser un dels fundadors de la revista Panenka, una manera de veure i viure el futbol.

En Toni és de Sabadell i del Sabadell, fins a la medul·la. Un boig del futbol, però també d’Itàlia. I a Unico grande amore ens parla de les seves dues passions: Itàlia i el futbol. És un recorregut per cinquanta ciutats italianes que tenen el seu equip de futbol. És un llibre de futbol? Sí. És un llibre de viatges? També. Però és molt més que les dues coses. Ben escrit i amb un pròleg magnífic d’Enric González, que va acceptar fer-lo a canvi d’una ampolla de whisky. “Estava més nerviós que a la selectivitat” explica en Toni, abans de demanar-l’hi. Es va pensar que l’ampolla era una mena de metàfora, però l’Enric González l’hi va reclamar.

“Als llibres de viatges els falta sempre un ingredient, el futbol”, va sentenciar en Jordi Sunyer. Per això aquest llibre, cinquanta capítols, cinquanta ciutats, molt de futbol, molt de cuina, molt de tot, apassionat i des de l’estima. És el viatge somniat per en Toni Padilla, però ell reconeix que l’ha fet en vint anys i múltiples viatges perquè en l’entremig s’ha hagut de guanyar la vida.

A la presentació a la llibreria 22 de Girona es va parlar de tot i vam aprendre molt: cançó, música, gastronomia, periodisme, arquitectura, feixisme, màfia, corrupció, ultres i fins i tot dels Borbons. Quan se’n van anar si us plau per força de les terres al sud del que ara en diuen Itàlia, van deixar que la Màfia, en les seves diferents versions, ocupés els buits de poder. Padilla dixit.

Val molt la pena Unico grande amore, escrit per un italiano mancato, perquè vol ser italià i no se’n surt, segons expliquen a la seva biografia. També va parlar de la seva Roma, davant de l’entès Fonolleres, que hi fa cafès i alguna cosa més. A veure si aconseguim fer una versió en català. De la presentació, però, em quedo una frase: “Itàlia hauria de ser la segona pàtria de tots els catalans”, que van atribuir a Josep Pla. I un somni humit de Toni Padilla: “Ser ric a Roma.” Essent pobre ja s’hi ha passat mitja vida.