Preguntes als Mossos

No s’ha parlat prou de la nefasta, desproporcionada i inadequada actuació dels Mossos d’ara fa uns dies a Girona en una protesta antimonàrquica. Era una manifestació pacífica, d’una cinquantena de persones, com a molt, que va acabar davant la seu de la Fundació Princesa de Girona –aquest intent fallit de la monarquia i d’algunes elits catalanes per promoure i blanquejar els Borbons a Catalunya. Allà, els manifestants, van intentar penjar una estelada. Tot plegat va acabar amb un detingut, el veterà independentista Quim Tell, com si fóssim als anys 80, a qui els agents van aplicar allò del genoll al cap, al malaurat “estil George Floyd”, a més d’immobilitzar-lo amb un ús de la força totalment fora de lloc. Entremig van saltar algunes ulleres i algun altre manifestant també va rebre.

I ara algunes preguntes. Calia actuar d’aquesta manera? No hagués estat més fàcil deixar penjar l’estelada i aquí pau i després glòria? Calia actuar com si es tractés d’una protesta violenta? És que els Mosso no tenien informació del tarannà pacífic dels manifestants? Calia reduir Quim Tell amb la violència que es va exercir? Finalment, s’hagués actuat igual si els manifestants haguessin estat de Vox? (Aquesta ja la responc jo, segur que no. En una protesta ultradretana a Girona, els mossos deixaven pas als de Vox dient-los: por aquí caballeros... )

L’actuació policial em va recordar els encapsulaments d’anys enrere en les protestes antimonàrquiques, quan Felip VI i la fundació encara podien fer actes a Girona. Els pocs manifestants eren rodejats per una munió de mossos, lluny del lloc de la trobada reial i d’allà no es deixava sortir ningú en hores. Tampoc se n’estaven de picar: un noi va estar a punt de perdre un ull i una noia va rebre un fort cop al ronyó. Fins i tot, el llavors alcalde de Girona, Carles Puigdemont, es va queixar, davant el conseller del seu mateix partit, d’aquestes nefastes pràctiques. Els temps no han canviat.