El capellà de ‘Masterchef’

Confesso que soc una gran fan de Masterchef, el programa de cuina de Televisió Espanyola, des de fa molts i molts anys. I no, no cuino gaire bé, per què enganyar-nos? Però si ara vull confessar el meu vici per aquest programa públicament és perquè aquesta nova edició, l’onzena, m’ha permès escriure aquest article i parlar de dos mons que en principi no tindrien res a veure: Masterchef i l’Església. Sí, sí, l’Església, i en aquest cas l’Església catòlica. I com és això? Doncs veuran, en aquesta edició un dels concursants és capellà, concretament un religiós dominic, que ha aguantat força programes i que en ple prime time de televisió vesteix l’hàbit del seu orde religiós, beneeix a tort i a dret tothom, i expressa la seva fe i l’Evangeli a cada paraula que diu. Confesso també que en un primer moment em va venir horroritzada la imatge del Padre Apeles. Vaig pensar, amb cert prejudici, ja hi tornem a ser! La televisió fent befa de la religió i de l’Església catòlica. Doncs em vaig equivocar.

El concursant de qui parlo és Fray Marcos, religiós dominic veneçolà que viu a Madrid. Fray Marcos va entrar amb un projecte al cap que al principi semblava inversemblant: apropar la cuina junt amb l’Evangeli a través del món audiovisual. De creatiu, ho semblava, alhora que una mica excèntric, sincerament, però a mesura que el concurs ha anat avançant confirmo que el que sí que ha fet és mostrar a molta gent, a través de la televisió, com pot ser la vida religiosa. Una vida religiosa oberta, lliure, capaç de riure i adaptar-se a situacions rocambolesques i que les persones religioses són tan humanes com qualsevol altra persona i de creença diferent.

I per què dic això? No analitzaré aquí el seu pas pel concurs, perquè ni soc tertuliana de televisió ni tampoc podria fer-ho. Simplement, explicaré un breu context perquè s’entengui el que vull dir. A Masterchef hi concursa gent diversa, de llocs diferents i vides i professions diferents. Fray Marcos ha compartit casa i concurs amb joves, amb mares i pares de família, amb persones homosexuals, heterosexuals, bisexuals, gent divorciada, gent atea, creient o agnòstica. I remarco tot això perquè, si bé al principi semblava que les benediccions benintencionades del religiós als seus companys podien molestar algú o inclús no entendre’s, el seu comiat quan no va passar la prova d’eliminació és digne de veure i sentir.

Fray Marcos va aprofitar els seus minuts finals per agrair a tothom la seva participació en el concurs. No va faltar un cert to d’homilia pedagògica quan va remarcar que les seves múltiples benediccions eren per a ell una manera de ‘dir bé a algú’, d’aquí ve el significat de beneir. Va ressaltar també com el concurs li havia permès recordar com estima la seva comunitat religiosa i els seus germans i com començava a ser de difícil per a ell no tenir tants moments de pregària i Eucaristia. Ja els ho dic, paraules que avui dia poden sonar a xinès a la televisió: pregària, vida comunitària, Eucaristia. Tota una al·legoria final que va acabar amb nombrosos companys plorant per la seva partida, inclosos aquells que haurien pensat que un membre de l’Església els rebutjaria, junt amb tot el jurat amb els ulls a punt del plor. Em quedo, i aquí rau l’essència d’aquest article, amb una frase que dedica el xef i membre del jurat de Masterchef Jordi Cruz al religiós: “Gràcies, Fray Marcos, per ser un religiós del segle XXI.”

I aquella frase a mi em va engegar la bombeta. És Fray Marcos l’únic religiós del segle XXI? Evidentment no, però potser sí que dins l’imaginari col·lectiu de molts espectadors és l’únic religiós que hagin vist per la tele. A banda de l’anècdota, que un religiós pugui mostrar el que és en ple prime time és molt important. Vivim un moment de descrèdit de l’Església catòlica en els mitjans de comunicació generalistes, d’irrellevància i atacs per part de molts sectors socials i polítics, de presses, de poc interès i poc espai per al fet religiós. I no ens oblidem de totes aquestes noves generacions que ni saben què és un hàbit, un religiós i, encara menys, un dominic. Els qui ens dediquem a la informació religiosa coneixem molts Fray Marcos, i segurament no cuinen, però sovint queden amagats, silenciats i eclipsats per altres notícies que fan un mal servei a tots aquests homes i dones que dia rere dia es deixen l’ànima i la pell per estar al costat de molta gent. Benediccions per a tots ells, que diria Fray Marcos. Que els arbres no ens tapin el bosc.