Més totxo, menys atractiu
La federació Ecologistes en Acció ha fet un contundent toc d’atenció i, sense pèls a la llengua, ha adjudicat banderes negres (la seva manera d’alertar sobre grans perills per als espais naturals) a la costa de Begur i al golf de Roses. En aquest últim cas, adverteix sobre l’alt grau de degradació que suposarà la instal·lació del parc eòlic marí, projecte que sembla dat i beneït per l’Estat, amb l’argument de la necessitat de generar energies renovables (ja veurem finalment a qui beneficia l’energia produïda; és a dir, si es quedarà aquí o marxarà cap al centre de la península). Pel que fa a la costa de Begur, els ecologistes els estiren les orelles per un “urbanisme desmesurat”, que ja ve de lluny, com en molts altres punts de la costa, però que es concreta ara en les urbanitzacions de la pedrera de s’Antiga i els Jardins de sa Riera Living. Els ajuntaments afectats per projectes d’aquest tipus afirmen que tenen les mans lligades pels drets adquirits pels promotors molts anys enrere i que ara no poden afrontar el cost de recuperar els espais que seran degradats. O sigui, pel que es veu, estem atrapats en una pèssima gestió heretada dels espais, tot i que em temo que, en ocasions, encara és volguda, perquè no hem d’oblidar que la construcció i els impostos pels immobles generen molts ingressos als ajuntaments. Vist el panorama, la qüestió és: quina qualitat de costa, de nivell de vida i de visitants volem? La majoria de noves construccions no van destinades a la població dels municipis afectats, sinó que són dissenyades per vendre-les o llogar-les com a segones residències. Tinc clar que el turisme i les activitats que en depenen, entre aquestes la construcció, generen riquesa per al país. Però quanta d’aquesta riquesa reverteix en els habitants dels pobles i en la preservació de l’entorn, que, encara ara, és un dels grans atractius que tenim? No seria l’hora de rehabilitar en lloc de construir, i oferir més possibilitats a qualsevol habitant de la zona interessat a viure-hi? Si perdem la identitat i ens convertim en un vesper de residències per a turistes, buides la major part de l’any, a mitjà termini decaurà l’atractiu. I, llavors, tothom a lamentar el que es va fer en el passat! És ara quan cal posar mesura i buscar equilibris.
