Ara que el curs s’acaba

Ara que el curs escolar arriba a la fi –si més no per als alumnes–, m’agradaria agrair-vos, als mestres, tots aquells moments en què us heu multiplicat per dos, o per vint-i-cinc, per atendre tantes necessitats com infants teniu entre mans. Gràcies als que heu lluitat des de les aules per combatre les grans xacres d’aquesta societat, i més gràcies encara als que no us ha fet cap mena de por assenyalar els grans responsables d’aquests mals fins i tot quan us podíeu ficar en problemes. Molt agraïda amb els que heu vetllat pel lliure pensament i als que heu ensenyat a enraonar tots aquells que algun dia acabaran comandant aquest món, o com a mínim el seu particular món; també als que ens regaleu hores més enllà del que fixa la vostra jornada laboral o als que dediqueu el temps lliure a beure d’experiències que us ajuden a ser més eficaços en la vostra feina. Gràcies als que heu aparcat el vostre enuig per unes condicions laborals inestables i moltes mercès als que heu entès que els pares i mares som part de l’equip, també quan us toquem una mica la moral. Gràcies i enhorabona a aquells que en breu us jubileu, per tota una vida dedicada a un ofici noble i necessari a parts iguals, i ànims als que al pas que anem us jubilareu en els mateixos barracons on heu impartit classes la darrera dècada.

A banda dels agraïments sincers, permeteu-me també que us demani, ja de cara al curs vinent, que no us rendiu, perquè sou part elemental de la remuntada davant el mal nivell de comprensió lectora que tenen els nostres fills i filles. Us demano també que mantingueu el català sempre –si més no als espais compartits–, i no perquè tingui tírria al castellà –estimo moltes persones en aquesta llengua–, sinó perquè no ens podem permetre crear alumnes de primera i de segona en funció del domini de les llengües. I finalment, sigueu si us plau molt curosos amb l’expressió oral i escrita, que crec que és honest i just exigir-vos que, en això, també sigueu exemple.