De set en set
Rematar “Convergència”
La darrera operació d’estat contra Trias només es pot entendre si l’encabim en una estratègia a mort contra tota representació política que tingui alguna dimensió estratègica per a l’economia catalana. Madrid ha deixat clar que actuen fins i tot per sobre de possibles tàctiques divisòries contra el sobiranisme català. No van admetre la reforma de l’Estatut (2014). Tampoc van cedir a la repesca que els oferia Mas amb el “pacte fiscal”. Després van castigar la resposta catalana en forma de consulta (9-N). La segona rèplica catalana va ser l’1-O, que possiblement alguns sectors convergents concebien com una darrera forma de pressió per acordar un nou encaix a Espanya. Simultàniament Madrid (PP o PSOE) mai complia –ni compleix– amb cap dels compromisos adquirits en relació amb les inversions infraestructurals a Catalunya, mentre duplicaven els pressupostos per a Madrid. La cosa és clara. Van defenestrar Pasqual Maragall, després Mas, i ara Trias (Torra i Puigdemont els linxen com si fossin criminals). ERC els ha estat fàcil perquè es va conformar a pagar el xantatge sobre els líders a canvi de renúncies. Ara Madrid assumeix el risc d’enfortir i compactar el bloc independentista perquè ens veu desil·lusionats i enfrontats. Volen Catalunya subalterna a l’economia espanyola, que perdi la seva posició econòmica tant en relació amb Espanya com amb les euroregions europees, i així es va dissolent com a nació, esdevenint una regió perifèrica de l’Espanya radial. Trias en pocs dies ha passat de reivindicar “Convergència” al “que us bombin a tots” referits al PSOE i al PP. Madrid ha rematat “Convergència”. Qui havia entès de què anava la cosa era el president Puigdemont.