Articles que tornen

Pels que l’admirem, és un goig poder llegir cada dia l’article d’en Josep Maria Espinàs que apareix a les pàgines d’aquest diari. Va ser una feliç idea recuperar aquells escrits que, sota l’epígraf A la vora de..., l’escriptor barceloní, traspassat aquest febrer, va publicar durant més de vint anys a l’Avui. Els seus textos destil·len intel·ligència –quina rara capacitat, saber defensar de manera raonada les pròpies posicions!– i una altra virtut no més estesa, la ironia. Però, mèrits estilístics a part, el que impressiona de la lectura d’aquests articles és la seva vigència. Canvien les paraules però no la música. Com el que va sortir publicat la setmana passada i que du per títol Propi. El mestre Espinàs hi denunciava els intents de la UCD de Suárez d’impedir que en el redactat de l’Estatut d’Autonomia de 1979 que llavors s’estava negociant s’hi reconegués el català com “la llengua pròpia” de Catalunya, i desmuntava l’absurditat d’aquest qüestionament, basat en una pretesa “anticonstitucionalitat”. El més descoratjador de tot plegat és que, 40 anys després, l’ofensiva política contra la llengua continua amb la mateixa determinació i falta de racionalitat, tal com estem veient al País Valencià i a les Balears amb el pacte PP-Vox.