Placeta de Sant Jaume

Ja se n’ha parlat prou, de la jugada a l’Ajuntament de Barcelona. També de la manera de fer de cadascun per prendre decisions contra l’adversari, de la credibilitat de tots, i sobretot de la necessitat de mantenir-se en els càrrecs públics més ben remunerats del municipalisme. El mapa polític ben diferent els pròxims mesos del que va resultar dissabte al Saló de Cent. L’emprenyada d’uns i la vergonya i contradiccions dels altres s’allargaran fins a la constitució de les diputacions, sobretot la de Barcelona. Revifarà durant la campanya de les generals del 23-J, però a partir del 24, a tot estirar del 25 de juliol, Sant Jaume, es revisarà altre cop el tauler polític i com s’apuntalen els respectius i dèbils governs, més i tot si governa la dreta a l’Estat. Perquè amb la maniobra del PP de cedir l’alcaldia a Collboni en solitari i sense cap acord ni programa per aplicar, les dues administracions més significatives i potents econòmicament del país han quedat encara més dèbils. Un alcalde de Barcelona amb 10 regidors dels 41, i un president de la Generalitat amb 33 diputats de 135. Amb aquestes minories difícilment poden liderar gaire, i en tindran prou d’arrossegar els peus en la gestió, per consellers que canviïn, perquè Simó tindrà un tarannà diferent a Cambray, però el descontentament docent continua. Mai les institucions a banda i banda de la plaça de Sant Jaume havien patit tanta feblesa, fruit de l’enfrontament i la desorientació independentista, però també de l’estratègia de repressió que l’Estat i els seus grans partits mantenen encara. Els bipartidistes PSOE i PP saben que en el fons, malgrat que ara Sánchez no se’n surti i governi Feijoó, tard o d’hora el socialisme tornarà a governar l’Estat, en quatre, vuit o dotze anys. I després, altre cop el PP... i ja els va bé unes institucions catalanes limitades. Les condicions que ara ERC –Rufian ho podria haver reclamat fa anys i ara es desperta–, Junts i la CUP volen imposar a Sánchez per a la investidura, per consensuades i agosarades que siguin, no passaran de Sant Jaume.