Robar-nos l’estiu

S’ensuma per tot arreu l’estiu. S’olora als passejos marítims quan bufa la marinada, per a bé, i s’inspira al transport públic, per a no tan bé, siguem sincers. Ha arribat la calor i les ganes de gaudir d’aquesta època de l’any malgrat les dificultats que tothom, qui més, qui menys, està afrontant. Els pobles més turístics tenen ja el nombre de visitants que alguns, no tots, estaven desitjant tenir i que durant un temps, i per culpa de la pandèmia, semblava que mai no tornaria. D’amenaces de no poder gaudir de l’estiu com es mereix sempre en tindrem. La sequera segurament és de les pitjors, de les que més preocupen, pensant en com es multiplica la població aquests mesos en algunes destinacions. Però aquest any tenim a més una amenaça que fa quatre dies no podíem ni arribar a imaginar. Tornem a tenir eleccions i això, com bé ja saben, la gran majoria no ho teníem previst a l’agenda. I aquesta vegada l’amenaça electoral més greu no és que puguem perdre un diumenge d’estiu asseguts en una mesa electoral en una escola on els termòmetres marcaran 40 graus. La veritable amenaça pot venir del resultat de les urnes, per tant ens obliga a fer un esforç per abandonar l’hamaca i anar a votar de manera responsable per mirar que no ens despertem al mes d’agost amb un torero gestionant el Ministeri de Cultura, un militar a la cartera de Defensa o un antiavortista a la d’Igualtat.

La qüestió no és per prendre-se-la només com una broma de mal gust. Sabem que la política està ben desprestigiada, però no és el mateix el blanc que el negre. Per molt que ens refugiem en el relativisme, la cosa es pot posar ben magra. Perquè, si ho fem així i no ens prenem seriosament aquesta amenaça, el que passarà a l’agost és que ja haurem trepitjat merda i l’olor s’escamparà per totes les places. I no podrem dir que no ens havien avisat perquè els podrem acusar de moltes coses, a aquests que volen tornar-nos a èpoques passades, però mai podrem dir que venien vestits de xai. Si us plau, que no ens robin l’estiu.