Morir al mar

El Titanic torna a ser moda aquests dies, si és que mai ha deixat de ser-ho, per l’expectació que ha provocat el rescat del submergible que pretenia fer turisme entre les seves restes. Al Titanic hi havia passatgers de primera i passatgers de segona i tercera classe, i és ben sabut que les morts es van acarnissar en el sector més desafavorit. Han passat 111 anys del naufragi més mediàtic i es constata que al mar continua havent-hi nàufrags de primera i nàufrags de tercera. És impossible no fer una comparació dels esforços i el tractament mediàtic per rescatar el Titan, aquest petit submarí ple de milionaris a la recerca d’experiències extremes, i el pesquer Adriana, ple de migrants a la recerca d’una vida més digna que han mort a les aigües gregues. Els uns i els altres van pagar pel seu viatge. Els primers, 50 vegades més que els segons. Els uns i els altres han tingut mala sort en la travessia, però en el cas del Titan s’han dedicat tots els esforços per rescatar els seus ocupants i els segons han estat tractats amb la deixadesa insuportable –per fer servir una paraula suau– amb què es tracten els vaixells de migrants que naufraguen al Mediterrani. Fins i tot el rescat dels milionaris ha suscitat seguiments en directe per part dels mitjans de comunicació, mentre que ni se sap del cert quantes persones viatjaven a l’Adriana.