Ens humilien
Del discurs de Xavier Trias, candidat a l’alcaldia de Barcelona, pronunciat fa pocs dies a l’esmentat ajuntament, voldria destacar dues expressions: la primera ha estat ja força comentada en els mitjans de comunicació. Em refereixo a “que els bombin”. La segona, amb més contingut econòmic, va ser la referència a la humiliació que rebem els catalans per part de l’Estat espanyol des de fa molts anys. A Catalunya hi ha poca consciència d’aquesta humiliació, a la qual estem sotmesos econòmicament des de fa més de 200 anys, tot i que com a historiador de l’economia catalana he fet referència, en els meus llibres, a dotzenes de casos en els quals els catalans hem estat humiliats per Espanya.
No puc ara mateix fer una llista de casos que he explicat. Només recordaré com a exemple que l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929, que havia estat gestionada i preparada per l’Ajuntament de la ciutat, va ser autoritzada pel govern espanyol amb la condició que al mateix temps se’n celebrés una del mateix estil a Sevilla, com així es va fer. Una de les conseqüències i no la més petita va ser que l’Exposición Iberoamericana de la ciutat andalusa va endur-se tots els estats americans, començant pels Estats Units, que ja tenien la seva importància i que, per aquest fet, quedaven exclosos de l’exposició de Barcelona. Tot i això, els EUA van participar de forma no oficial a la de Barcelona amb un centenar d’expositors.
Una altra mostra d’humiliació és la poca presència de ministres catalans als governs espanyols. Quan n’hi ha hagut, han estat allunyats dels ministeris amb importància econòmica, que és aquella en la qual els catalans tenien més possibilitats de fer bona feina. Per no parlar del càrrec de president: el darrer i únic va ser el general Prim.
El general Franco en la seva llarga dictadura va fer un esforç no gaire reeixit d’industrialitzar algunes regions espanyoles i, entre aquestes, algunes que pretenien fer la competència a la indústria tèxtil catalana a base de preus més baixos dels productes que manufacturaven, com el cas d’Intelhorce a Màlaga.
Fa poc vaig sentir dir a una autoritat madrilenya que la capital d’Espanya era un símbol de la seva unitat. Aquesta expressió fa entendre que Madrid és la gran capital i que les altres ciutats queden per sota.
La humiliació ha estat una constant i ha aconseguit una bona part del seu objectiu. Ens ha creat un sentiment en la línia del que pretenia dir Xavier Trias en el seu discurs: un sentiment d’inferioritat. No ho ha aconseguit, per exemple, en el terreny esportiu, però sí en molts aspectes, principalment econòmics. Tot i això, Catalunya manté una posició que li permet de tant en tant mostrar que el seu nivell econòmic i social es manté a bon nivell, fins i tot si el comparem amb altres ciutats europees.
Ens humilien i no mereixem ser humiliats, sinó valorats per la nostra capacitat de crear una societat d’un cert nivell econòmic i social. No vull pas dir que siguem millor que els altres, però sí que la història demostra que l’Estat espanyol practica una política per rebaixar-nos.
