Elles també són de Vox

Al prototip de mascle/masclista i cada vegada més jove que vota Vox –en les últimes convocatòries ha anat ampliant el perfil–, s’hi ha d’afegir el de la dona que ha passat de tradicional –la mujer mujer d’Aznar, tipus Ana Botella– a ultra i encara més ultra –més papista que el papa com es diu– i absolutament captivada pels valors de la pàtria sagrada. Això és el que passa a la nova presidenta de les Corts Valencianes, Llanos Massó, que es presenta com a mare i mestressa de casa –sense ofendre ningú, uns mèrits inqüestionables pel càrrec que ha assolit a dit– i que no sembla gaire apta per moderar els debats parlamentaris per la senzilla raó que no hi troba el què en els usos democràtics: als sectors crítics dins de la seva pròpia formació els ha etzibat cridant que les decisions no es prenen ni per votació ni per majoria com fan els comunistes; que tremolin les Corts! En la seva etapa de diputada la senyora Massó s’ha mostrat com una furibunda ultracatòlica i antiavortista –es va estrenar amb l’homòfoba plataforma Hazte Oir, que el 2013 va ser declarada associació d’utilitat pública pel ministre de l’Interior Jorge Fernández Díaz del PP– i s’ha aliat també amb Abogados Cristianos per intentar tombar la campanya de l’Ajuntament de Castelló de repartiment de llibres de temàtica LGTBI (campanya validada per la justícia) i per reclamar el manteniment de la creu franquista del parc Ribalta a la mateixa ciutat, una creuada que també va perdre als tribunals a mitjan maig –veurem què passara en els pròxims mesos–. Per descomptat que nega la violència de gènere i denuncia l’adoctrinament plurilingüístic i sexual a les aules. Dones com ella també són de Vox i defensen a ultrança els carques de sempre.