Història en anuncis

La sèrie de televisió “Holocaust” m’ha fet recordar la història d’una família alemanya, nazi, que el “Wiener Journal” de Viena publicà fa molts anys i que ja fa temps que vaig comentar en una revista. És una història basada en els anuncis autèntics que una parella va fer sortir en un diari de Munic. Hauré d’extractar-la, però confio que no perdrà la seva significació.

12 d’agost del 1934. “Noia de les Joventuts Hitlerianes, rossa, religiosa, camperola, molt amant dels infants, 1,68 m, voldria ser la mare dels fills d’un alemany de raça pura. Pref. Soldats elegants. Escriviu a...”

12 d’agost del 1934. “Noi ros, imatge del veritable ari, gairebé 30 anys, 1,82 m, 72 kg, fort i vigorós, bona salut hereditària, cap de grup SA, busca noia d’igual tipus que sacrifiqui el seu temps als fills i a les tasques domèstiques, assegurant excel·lent qualitat racial...”

12 de juliol del 1935. “Comunico als amics i companys de partit que he contret matrimoni amb Siglinde Eder... H M Hartmann, cap del grup “Walhalla IV” de SA”.

1 de novembre del 1938. “Tinc el gust de comunicar que ha passat a ser de la nostra propietat la coneguda botiga de queviures Samuel Levy i fill, d’Obermenzing. Hans i Siglinde Hartmann. És una empresa purament ària. Hi és prohibida l’entrada als gossos i als jueus”.

18 de juliol del 1940. “Gèneres rebuts fa poc. Salsitxa fumada polonesa, excel·lents vins negres de França, boníssims formatges d’Holanda, fruita seca de Bèlgica, conserves de peix de Dinamarca i Noruega. Casa Hartmann”.

2 de juliol del 1943. “Lluitant contra el bàrbar enemic asiàtic i la màfia judeo-plutòcrata anglo-saxona, ha mort pel Führer i el poble H M Hartmann, cap superior del grup “Walhalla IV”...

8 de setembre del 1944. “Qui estaria disposat a acollir una pobra dona que ha perdut tots els seus béns a causa dels bombardeigs, amb tres fills petits? En tindríem prou amb una habitació. En justa compensació, cuinaria, rentaria, planxaria, cosiria, etc. Escr.: Hartmann, refugi subterrani de Pasing”.

18 de febrer del 1945. “Ha desaparegut el nen H E Hartmann del camp de les Joventuts Hitlerianes de Miesbach. Se suposa que va a Munic a ingressar en un regiment del Volkssturm. Té nou anys. Duu un bonic punyal, gravat: “Tot per Alemanya”.

15 de juliol del 1946. “Vídua, greument afectada per la guerra, trenta anys, rossa, molt treballadora, amb dues boniques nenes, busca marit. Que tingui bon cor (ex-membres del partit nazi, absteniu-vos) i pugui ajudar-la a superar les dificultats de la vida. Una condició indispensable: caràcter pacífic. Escriviu, amb el lema “Geteiltes Leid ist halbes Leid” (dolor compartit és la meitat del dolor) a l’administració d’aquest diari”.