I què diria Fuster?

El cor demana rellegir Fuster. Amb l’excusa afegida que fa res se’n celebrava el centenari, el moment és l’ideal per rescatar de l’estanteria aquell exemplar de Nosaltres, els Valencians, que acumula més pols del que és raonable, i que proclamava allò de: “Dir-nos valencians és la nostra manera de dir-nos catalans.” Tota defensa de la identitat singular col·lectiva agraeix exàmens crítics com el que ens ocupa, i més quan des del Nord molts cops hem mirat el Sud amb excessiva condescendència, quan no desdeny, pel fet que allà un dia van decidir viure la catalanitat a la seva manera. Ara, però, la visió des del Principat és de preocupació, i amb tota la raó del món. El PP ja no li fa cap fàstic, a les portes d’unes eleccions estatals, pactar el que calgui amb Vox regalant-li ja directament càrrecs institucionals de primer nivell. Siguin toreros, maltractadors en potència o el que faci falta. Però la cosa no s’acaba aquí. Alimentant aquell localisme, que és l’avantsala del provincianisme espanyolista més ranci contra el qual tant va batallar Fuster, uns i altres ja no necessiten amargar-se de res, i també han acordat un veritable full de ruta de destrucció sistemàtica no ja només de la llengua, sinó de tot allò sospitós de català, i que en termes culturals, socials i identitaris pot tenir conseqüències devastadores. No és menys cert, però, que el bifachito es trobarà davant d’una societat civil, al País Valencià i també a les Illes, que no és precisament de les que s’arronsen, ja que està organitzada i té l’esquena bregada a l’hora de plantar cara a segons què i segons qui. Ara sí, entitats i col·lectius de base són realment l’última trinxera. Però compte amb la ingenuïtat. Perquè no és el mateix tenir un govern compromès en la defensa de la llengua, que enfrontar-se a un que hi és obertament hostil. Un avís per a navegants, i molt especialment per a aquells puristes de la causa que no paren de donar la llauna propugnant abstencions en nom de segons què, i que seran els primers a posar el crit al cel quan ploguin plantofades.