Ravensbrück amb Rosa Toran

“Baixem a l’estació de Fürstenberg, d’un vagó atapeït de cossos pudents, alguns inerts, i veiem portes i finestres barrades al nostre pas i una gent que no ens vol mirar. Ens despullen, desinfecten, marquen com bèsties i entaforen en barracons estrets i humits. Tenim fred, ni l’uniforme ni la manta ens escalfen; i gana, l’aigua tenyida i el tros de pa ens afebleixen dia darrere dia. Han calculat en un any la nostra mitjana de vida productiva, perquè de treballar treballem molt: dessequem els aiguamolls, muntem aparells elèctrics per a la Siemens, cosim roba militar i fabriquem bales, no tan de pressa com voldrien perquè fem sabotatge, si bé ells es pensen que les republicanes espanyoles som gandules com ho són tots els pobles inferiors a la seva magnífica raça ària; si sabessin de la nostra eficàcia ens penjarien. Hi ha infants amb ulls de vell que mai no ploren perquè no els arrabassin de les mares i companyes que pateixen de forma atroç des que han tornat de la infermeria; d’altres no n’han tornat, les han infectat de tumors malignes i de gangrena gasosa. Sentim ràbia i odi cap a les guardianes i tendresa entre nosaltres, i és perquè ens ajudem que sobrevivim. Surt fum de la xemeneia i tenim por, sentim el so de les campanes i imaginem que toquen a llibertat.” Fragment del reportatge Acompanyant la Neus (Neus Català, presonera a Ravensbrück), de Pau Lanao i Carme Vinyoles, publicat a Presència el juny del 2003. Avui, en record i homenatge a la historiadora Rosa Toran, que va ser presidenta de l’Amical de Mauthausen, infatigable investigadora de la deportació i promotora de viatges amb estudiants als camps (com el que va motivar el reportatge) per mantenir viva la memòria d’aquell horror que mai més s’hauria de repetir.