L’ofensiva està servida

És evident que la sentència del TGUE d’ahir és una patacada per a l’exili, per a l’estratègia de l’exili, per als exiliats i per a tota la bona gent independentista que està pel referèndum i està per la república, més enllà de famílies, tribus, tàctiques de partit i vols gallinacis. És un revés judicial clar, que ens interpel·la a tots, que obliga a replantejar estratègies i que genera emocions desencadenades en els unionistes. Se senten més forts i els és combustible de franc per al seu immens aparell mediàtic i la legió de propagandistes que hi tenen repartits. Calcem-nos!, diria l’àvia Neus. Ho allarga tot, sí, perquè s’hauran de plantejar recursos al TJUE (el TGUE només era una primera instància), que amplien el recorregut de la via jurídica europea com a mínim en vuit mesos. Però ni això és nou! No ens enganyem! És incòmode, això sí, perquè hem d’anar a la defensiva. A qualsevol altra sentència també s’hi hauria presentat recurs (per una part o per l’altra) i els temps jurídics serien els mateixos o molt semblants. El contingut i el to de la sentència és el que realment trasbalsa l’ànim. L’ofensiva unionista està servida per part de l’unionisme de cara descoberta i de l’unionisme emmascarat. L’ofensiva està servida i enxarpa l’independentisme (pel seu mal cap) amb les defenses molt baixes. La sentència és la que és, d’acord, però representa el mateix que tants d’altres punts i seguits. No hem de deixar-nos embafar per la propaganda.