L’art com a mercaderia
La vida m’ha posat a davant la direcció d’un espai d’art a Olot que entre d’altres objectius té recuperar, a ulls de la ciutadania, la creació artística de la comarca, amb una mirada especial cap al segle passat, que tants èxits va donar a autors, marxants i galeries. Diré només que, fa unes dècades, d’aquestes n’hi havia arribat a haver una quinzena en una ciutat d’uns 25.000 habitants. Ara L’Àmbit és la darrera. Amb el meu pare, donat que no som de bars però sí de quadres i escultures, els dissabtes anàvem a fer-hi la ronda per veure les novetats amb el gust de qui va de tapes. I com nosaltres, molta parròquia, en un cercle viu i ben alimentat de gent que, o bé en participava de manera voyeur, o s’implicava en comprar o vendre alguna peça. Tot això va col·lapsar els noranta per motius diversos, com l’excés exagerat d’oferta i una demanda a la baixa per la crisi, amb el resultat del descens en picat del mercat local. Factors dignes d’estudi que han portat que “l’art d’Olot” de mitjans i finals del segle XX amb el qual molta gent havia omplert parets i fins i tot magatzems creient que serien lingots sempre revalorables, hagi quedat en una acumulació de peces guardades com es podia. I molts em venen a demanar com treure-se-les de sobre. A tothom responc el mateix: quina llàstima haver adquirit art com si fos pura mercaderia. Si sortim dels grans noms internacionals, no tenia cap sentit; encara més, anava en contra i desvirtuava el fet creatiu. Senyors i senyores, us agradava l’obra? L’heu gaudit tots aquests anys? No trobeu que si vau gastar-vos uns cèntims que us podien alegrar la vista i l’esperit per sempre, són ben invertits? Quant de temps us ha durat el darrer mòbil, i quant n’heu pagat en proporció? I el sofà de la saleta, el qual potser ja heu canviat dues vegades? Per què els diners emprats en una peça artística no cotitzada requen tant? O no ho vau fer des del gaudi, sinó des del lucre? Llavors mai heu entès com adelitar-vos del que us va enamorar, tant és si ara us en paguen deu, cent o res. Si volíeu fer-vos rics –o més rics–, calia picar més amunt o anar directament al totxo. I el mateix val per a l’art actual quan veieu una obra que us atrapa i pregunteu si l’autor és reconegut. L’ha reconegut la vostra ànima, i això no té cap preu, però sí tot el valor, caram!
