Salvem-nos d’aquests polítics

No sé que fa més vergonya aliena, si els programes televisius de cadenes privades en què personatges del cor es tiren els plats pel cap, o els debats televisius de cadenes privades en què els principals líders polítics espanyols es tiren els plats pel cap. L’enfrontament de dilluns al vespre entre Sánchez i Feijóo va ser lamentable i perillós. Lamentable perquè l’embarrada i el fet de recórrer constantment a l’estratègia pueril del “i tu més” feia que semblessin més un parell d’adolescents canis que no pas uns polítics presidenciables (sense ànims d’insultar els joves poligoneros, que com a mínim no volen aparentar el que no són). I perillós perquè contribueix a desprestigiar –encara més–la política, avorrint els ciutadans, no només en el sentit d’ensopiment, sinó també de fastigueig per les mentides i imprecisions que es van llençar l’un contra l’altre. Falsedats, dades incomplertes i mitges veritats que sobrevolaven la taula de debat sense que hi hagués ningú que les pogués contrastar allà mateix. Aquesta carta blanca va ser una de les exigències de Feijóo, que és qui més entabanades va deixar anar? O a Pedro Sanchez també li anava bé? O simplement el que volia la cadena era un altre xou televisiu de rebequeries i menyspreu? En qualsevol cas els ciutadans no som idiotes i haurem pres nota dels nervis i la prepotència de Pedro Sánchez i sobretot dels equilibris d’Alberto Núñez Feijóo per no mullar-se pel que fa a la violència masclista. Fugir d’estudi just el dia que la presidenta de les Corts valencianes, una candidata de Vox que ha obtingut el càrrec gràcies als vots del Partit Popular, menyspreava la pancarta per condemnar l’assassinat d’una dona d’Antella a mans del seu company sentimental.