Fent el joc a Vox

Una de les frases més absurdament acceptades de manera indiscutible estableix que totes les opinions són respectables. Fals. Totes les opinions són lliures, però no necessàriament respectables. Si una persona fa córrer que l’Holocaust no va existir, malgrat la petjada històrica de la barbàrie nazi i el testimoni viu dels descendents de la carn cremada als camps de concentració, se li ha de deixar dir però no ha de despertar cap mena de respecte. De la mateixa manera que si algú defensa que per rehabilitar un lladre cal tallar-li les mans, com es feia a l’antiga, no li hem pas de tapar la boca, però tampoc fer-li cap onada respectuosa. La llibertat s’exerceix, el respecte es guanya. Convé tenir-ho clar sobretot en època electoral, enmig del bombardeig de proclames ideològiques i promeses al vent, quan els candidats s’assequen la boca encara que només sigui per seduir els convençuts. Si tenim això clar no calen cordons sanitaris a la ultradreta –que ja veiem el resultat que han donat a Ripoll–, només deixar-los expressar-se i neutralitzar-los amb arguments, no pas tombant-los l’esquena com fa el president Aragonès cada vegada que algun diputat de Vox intervé al Parlament. És de cara, que hi hem d’anar, mentre ells es van retratant com a Borriana. Per això va resultar xocant que el partit més anomenat en el famós debat entre Sánchez de Feijóo no hi fos convidat. És fer-los el joc, com també ho és desacreditar els dos candidats del bipartidisme perquè es van dedicar a aixecar la veu i trepitjar-se l’un a l’altre en comptes d’exhibir modals florentins i delicadesa verbal. Però si això mateix és el que cada dia veiem al Congreso, sense que l’olla de grills escandalitzi ningú! Criticar el debat televisiu perquè Sánchez i Feijóo van deixar caure massa mentides també resulta curiós, tenint en compte que les fake news també s’escampen pels platós quan hi seuen tertulians en lloc de polítics. Si assumim i propaguem la idea que els polítics són nefastos només perquè fan de polítics, comprem el relat dels populistes que volen carregar-se la democràcia i aleshores sí que tot estarà cagat i pixat, que diria en Graset.