El voraviu
S’ha fet fosc a Junts
Poca menjadora, molt front obert i franctirador contra cada punt neuràlgic
La que en una altra hora va ser l’omnipotent, omnipresent i omniscient coalició de Convergència i Unió quedarà aquest estiu pràcticament fosa pel que fa a poder institucional. Junts, l’organització política més important de les que avui en deriven s’ha quedat quasi a les fosques amb la constitució de la nova Diputació de Barcelona. Junts ja no són al govern de la Generalitat, ni són al govern de tres de les diputacions, ni són al govern de l’Ajuntament de Barcelona. En aquests moments Miquel Noguer, alcalde de Banyoles i president de la Diputació de Girona, és qui més bacallà talla ara de tota la colla. A banda d’això, i en terminologia de peix al cove, el que els queda es bàsicament morralla. Mai fins ara s’havien hagut de plantejar sobreviure com a organització i com a tribu amb tan poques menjadores, tants fronts oberts i tants franctiradors apuntant a tants dels seus punts neuràlgics. L’ofensiva contra els exiliats i sobretot contra el president Puigdemont no s’aturarà. Queden deu dies de calma, en espera que el resultat del 23-J els sigui un cert massatge. Després, molt probablement, l’organització s’obrirà en canal en públic. I si no s’hi obre ella sola, la hi obriran. O ase o bèstia. O carn o peix. Els partits són maquinàries de poder, i com a tals necessiten tenir-ne sempre i estar sempre greixades. Junts s’ha de reordenar i trobar el camí. Sense el centredreta no hi haurà mai independència. És de manual.
