De reüll
Poden empitjorar
D’aquí uns quants dies caldrà votar en les eleccions a l’Estat espanyol i crec que, malgrat la temptadora idea d’abstenir-se i castigar els partits independentistes que ens tracten de rucs mentre reparteixen càrrecs a amics i amistançats, paguen favors i s’asseguren una feina sobreretribuïda ateses les seves capacitats personals, toca fer una reflexió sobre què representaria quedar-se a casa. Si tenim clara la màxima que “tot pot empitjorar”, s’ha de ser molt valent per quedar-se de braços plegats aquest diumenge, tot esperant a veure què han votat els altres.
El marc d’un procés i unes institucions espanyoles és sabut, però ens han fet jugar en aquesta lliga i cal fer-ne servei. Perquè ja sabem, què votaran tots aquells a qui la llengua els importa si és la que ve de Castella, però odien el català i s’inventen imposicions a l’escola i l’administració que tots reconeixem (veiem cada dia) que no existeixen. Sabem què voten els que censuren el Cavall Fort i el Tatano. Sabem què votaran els qui tenien la seva xenofòbia amagada a la butxaca del pantaló i ara se senten forts per fer-la volar als quatre vents, camuflada sota la seva aporofòbia. Sabem què votaran aquells qui ens odien per ser el que som i sabem que hi ha coses dolentes que poden empitjorar.