Democràcia és honradesa

S’ha descobert una probable corrupció que afecta l’Ajuntament de Barcelona. No és que l’Ajuntament, com a entitat, hagi estafat; el cas és que algun funcionari s’ha aprofitat de la seva situació dins l’Ajuntament per “desviar”, en benefici propi i de còmplices exteriors, una colla de milions que els ciutadans havien pagat en concepte d’impostos.

La corrupció s’ha descobert perquè el nou tinent d’alcalde de Finances, Josep Maria Cullell, va decidir que els mecanismes municipals de cobrament d’impostos havien de funcionar amb més rapidesa, i tot investigant per què hi havia tants milions pendents s’ha comprovat que en una colla de casos la gent havia pagat però els diners no havien arribat a la plaça de Sant Jaume. Se suposa que estirant aquest fil es pot arribar a descobrir una troca d’allò més embullada.

No fa gaire, l’alcalde comunista de no recordo quin indret de Catalunya denegà la validesa d’unes obres que el seu partit volia fer al seu local. El tinent d’alcalde Cullell és de Convergència Democràtica. Això és exactament el que volíem quan reclamàvem eleccions municipals i ajuntaments responsables davant el poble. No cauré en la ingenuïtat de creure que no hi pot haver, en aquests ajuntaments, algú que no tingui una consciència prou clara; arrosseguem molts anys de mals costums, i el poder pot ser a vegades enterbolidor. Però alguna cosa ha canviat en la majoria dels nostres ajuntaments: es nota una voluntat de neteja que abans no hi era.

Aquesta operació de neteja és molt difícil, perquè la brutícia està, sovint, molt ben dissimulada. L’opinió pública deu ésser més o menys confusa sobre una sèrie d’aspectes dels anys franquistes, però és rotunda i unànime en aquest punt: la corrupció ha estat immensa i generalitzada. Ha estat, a més, una corrupció no tan sols tolerada, sinó estimulada –per complicitat directa o indirecta– des de les altures del poder. Per això cal que els ajuntaments democràtics es facin notar pel que fa a la denúncia de la corrupció, vingui d’on vingui i caigui qui caigui. La gent, el poble, ho espera. Els ajuntaments no poden ser una “continuació” i enfortir la desconfiança de la gent, del poble, envers tots aquells qui manen. Els ajuntaments han de marcar una ruptura amb un tipus d’administració viciada, per tal de trencar també l’escepticisme popular. Els ciutadans han de ser engrescats per la gran sorpresa: els qui ens administren són honestos. Perquè democràcia és honradesa, i un règim antidemocràtic beneficia –ho hem vist– els “espavilats” de sempre i crea successives promocions d’espavilats.

També, des d’aquest punt de vista, l’autogovern és indispensable. L’actuació sistemàtica contra la corrupció que han d’emprendre els ajuntaments catalans ha d’obrir els ulls de la gent sobre l’actuació que, en aquest mateix camp, es dugui o no es dugui a terme dins l’aparell de l’Estat. I treure’n les conseqüències dels nostres ajuntaments: es nota una voluntat de neteja que abans no hi era.