El nostre patró

Escric aquestes ratlles el dia de Sant Jaume, a Barcelona. La circulació ha minvat, i el sol sembla més afeixugador sobre el carrer gairebé despullat de moviment. Continua sense ploure, i encara hi ha meteoròlegs que anuncien, incomprensiblement, “bon temps”, com si la sequedat fos bona i desitjable.

Avui és festa a honor de Santiago, patró d’Espanya, que se suposa que evangelitzà la península. Jo he donat a la festa un altre sentit, molt més lligat a la història: la commemoració d’un Jaume il·lustre, Jaume I, que al cap del temps ens recorda la seva significativa condició de comte de Barcelona i rei d’Aragó, de València i de Mallorca, i senyor de Montpeller.

He rellegit, en aquest matí solitari, un fragment de la seva “Crònica”, el que explica la sortida de Salou cap a la conquesta de Mallorca. Fa exactament 750 anys! Copio el text original, de bellíssima qualitat literària, un català que podem entendre després de tants segles.

“I moguem lo dimecres matí de Salou amb l’oratge de la terra, car per l’estatge llong que havíem feit, tot vent nos era bo, sol que moure nos pogués de la terra. I quan viren los de Tarragona i els de Cambrils que l’estol movia de Salou, feren vela. I faïa-ho bell veer, a aquells que romanien en terra i a nós, que tota la mar semblava blanca de les veles, tant era gran l’estol i quan nós haguem anat en tro a vint milles de mar, mudà’s lo vent al llebeig; i vengueren los còmits de la nostra galera a nós, amb acord dels nauxers, i dixeren: –Aquest temps de llebeig que nós havem vos és tan contrari que no en podrets prendre terra en tota l’illa de Mallorques. I per nostre consell vos faríets la volta, i tornaríets a terra”. “I nós dixem-los que esta cosa nós faríem per re. Nós anam en est viatge en fe de Déu, i puix en nom d’Ell anam, havem fiança en Ell, que Ell nos guiarà. I sobre açò, quan viren los còmits de la galera que aquesta era la nostra voluntat, dixeren-nos que ells hi farien llur poder”.

“I així com moguem darrers de Salou, al primer son fom primers de tots los altres; i anam tota aquella nit amb vent al llebeig. I anam amb les orses aitant com anar poguem nós i tots los altres; i així com anam la nit denant l’estol, no mudam ni calam, i lleixam anar la galera tant com podia anar. I quan fo entre hora nona i vespres, enfortí’s la mar pel creiximent del vent, i féu tanta de mar que en la terça part de la galera de part de proa que passava dessús l’aigua de les grans onades de la mar quan venien. I quan venc que aquesta mar haguem correguda, prop del vespre, ans que el sol se pongués, cessà lo vent; i al cessar que féu la vent veem l’illa de Mallorques, i destriam la Palomera, i Sóller, i Almeruix”.