De reüll
Desconnexió
Com cada estiu, França acaba de celebrar amb tota la pompa la seva fête nationale . El 14 de juliol, que commemora la presa de la Bastilla, inici simbòlic de la revolució contra la tirania borbònica, el president Macron va publicar un missatge a Twitter en què s’enorgullia de “la França sobirana que resplendeix a Europa i al món, mestressa del seu destí”, acompanyat de diverses fotos de la desfilada militar pels Camps Elisis. Amb el país en xoc encara per l’onada de disturbis desfermada per un episodi de violència policial a la banlieue de París, el president llança paraules grandiloqüents per exalçar aquella patrie de la qual molts dels seus fills se senten exclosos. Per no parlar d’aquesta mania de dedicar la diada nacional a les forces armades. Posats a sortir al carrer, perquè no ho fan els que sostenen dia a dia la república, com ara mestres i professors, metges, infermeres, educadors socials, paletes, enginyers, professionals i treballadors de tota mena? Instal·lat en una grandeur caducada, covat en el mal humor creixent de la població, Macron amplia la desconnexió de les elits amb els governats. Amb celebracions com aquesta no és estrany que hi hagi francesos que, com Brassens, prefereixin quedar-se al llit perquè la fête els és ben igual.