Sánchez, Feijóo i l’aire condicionat

Surto de l’estació del tren i em sembla que no puc respirar. Per ser precisos, no és que a l’estació hi faci molta fresca, però quan travesso les portes que indiquen la sortida el vent ardent em colpeja sense misericòrdia i per un instant crec que patiré una combustió espontània. Com que veig que a fora ningú no esclata en flames, surto a ple sol a dos quarts de quatre de la tarda. La temperatura que marca el mòbil és de 40 graus centígrads. Per sort, he deixat el cotxe a l’ombra i puc conduir fins a casa sense que la pell de les mans em quedi enganxada al volant. Durant el trajecte penso en les eleccions de diumenge, que seran el colofó d’una setmana ambientalment i políticament penosa. Ambientalment perquè tenim els efectes del canvi climàtic davant els morros i el govern espanyol es planteja recórrer al Tribunal Constitucional contra el decret català de sequera per una qüestió diguem-ne burocràtica. Fa por veure que el ritme de la presa de decisions en un món volàtil frena la capacitat de reacció. Políticament la setmana també ha estat penosa perquè la campanya continua deixant clar que els dos líders dels partits espanyols només recorren a tòpics. Sànchez esta suant la camisa per no quedar rere el PP i s’haurà de veure si la seva estratègia de la por a Vox li surt bé. Feijóo, per la seva banda, no té gens clara la majoria suficient per poder governar i no s’hi està lluint especialment, més aviat al contrari. En el seu cas haurem de veure si li passen factura les “inexactituds” que ha deixat anar alegrement i que ja han fet que se’l conegui com a Fakejóo. La sort que tenen tots dos és que podran esperar els resultats gaudint d’aire condicionat. Una sort que no tenim molts votants, ni tampoc molts dels col·legis on votarem.