El voraviu
Tip del xai PSOE (i 7)
Un cop coneguda la seva llana, s’assembla massa al pèl del llop PP
Ja ho tenim, això! Aquest vespre sabrem amb la terminologia que els uns es refereixen als altres i que els altres es refereixen als uns, si venen temps de pròrroga per al govern Frankenstein o si ha arribat el llop i ens submergeix en el túnel del temps. Tampoc s’ha de descartar que l’aritmètica els faci baixar del cavall bipartidista i dels governs de bloc amb crossa; i explorin la gran coalició, prèvia defenestració del Sant Crist gros. Costa més d’imaginar una repetició electoral, però estan petats com perquè sigui un escenari i entre tardor i primavera tornem a posar urnes tres vegades: repetició generals, avançament catalanes i europees. Aquest vespre ho tindrem, això! Als ciutadans els deu haver passat el que a mi, que la cantarella de la por al llop m’ha entrat per una orella i m’ha sortit per l’altra? O el xai PSOE els deu haver convençut i l’aritmètica electoral barrarà el pas a l’alternativa i a l’alternança? Això és el que més toca els pebrots, dit com ho diria l’àvia Neus, d’aquesta visió apocalíptica del que porten els llops que prediquen els xais. Si els altres són l’apocalipsi i aquest és el gran i únic argument del xai, no som en un carreró sense sortida? Si hem d’anar-hi perquè els altres no vinguin, com ens reclamen, què és el que tenim entre mans? Quina democràcia és aquesta sense alternança? I sobretot quaranta anys després, que hem pogut contemplar des de tots els angles com s’assembla al pèl del llop la llana del xai.
