Enllà d’un cançoner

El llibre Sexe i Cultura a Mallorca: el Cançoner que ha publicat Editorial Moll, serà llegit amb fruïció pels qui sentin la passió eròtica, però encara plaurà més, em penso, els afectats per la passió lingüística.

És un treball de Gabriel Janer Manila, escriptor mallorquí, guanyador de molts premis de narrativa –el Pla, el Víctor Català, per exemple– i actualment interessat per diversos temes d’assaig. “La gent d’aquest poble, com la de tots els pobles –diu Janer Manila–, ha arribat a esbossar un codi sexual, integrat en unes formes de comportament que cal situar en un procés històric. L’accés al sexe es dóna a partir dels camins que ha esbossat la mateixa cultura, i el llenguatge que hom utilitza per a qualificar directament o indirecta tot allò que pertany al sexe no és altra cosa que el resultat d’un llarg procés de nominació; d’altra banda, les repressions i prohibicions han possibilitat una sèrie de mecanismes que han convidat l’home a parlar del sexe, a inventar-se metàfores i eufemismes, a recrear les paraules i a cercar noves interpretacions als mots”.

Gabriel Janer s’ha acarat amb el cançoner i li ha preguntat: com ha estat el sexe a la ruralia de Mallorca? La resposta és l’extraordinària col·lecció de textos aplegats en aquest volum, uns textos que els folkloristes no havien documentat, perquè ja se sap que la majoria de folkloristes han estat gent d’Església o d’un puritanisme que no els permetia d’exercir plenament l’ofici. El silenci oficial pesava damunt una de les manifestacions més esteses i més riques de l’acció i la reacció popular en relació amb el sexe. A través del cançoner, el poble vol alliberar-se de les frustracions que li han imposat, i denuncia la sistemàtica identificació que el poder fa del sexe amb la reproducció de l’espècie. Com recorda l’escriptor, “No ho faig per gust ni per vici, sinó per posar un fi al vostro sant servici” ha estat la jaculatòria amb la qual centenars de parelles d’aquest poble, aconsellats per confessors i penitenciers, han encetat l’acte matrimonial.

Deia, en començar, que aquest cançoner que ha recollit en Janer Manila és una delícia per als estudiosos o simplement enamorats del llenguatge. Quina gràcia creativa, quina vitalitat, quin color agafa el mallorquí a les mans del poble! Quina diversitat d’imatges i de troballes! Les concretes referències locals arrodoneixen el caràcter de la cançó: “Davall aqueixa figuera / de l’amo en Toni Cremat / més pics hi he barrinat / que no duran grans de blat / es Dijous Bo a sa Cortera”.

Confesso que sóc un entusiasta de la parla mallorquina, que té un sabor profund de matèria prima i una singular musicalitat. En comptes de sentir-m’hi foraster, a Mallorca m’he sentit a casa, i gairebé goso dir: més a casa que en molts indrets de Barcelona, i això gràcies al suc i al bruc de l’idioma. No l’he escoltat mai com un “exotisme”, com una “peculiaritat”, –com deien aquells– sinó que m’ha apassionat descobrir-hi una desconeguda i antiga dimensió de mi mateix.

Per això penso que la difusió de llibres mallorquins a Catalunya –i, generalitzant, la “transfusió de textos” entre els Països Catalans– és una tasca molt important.