Boicot a Tele-5

Se’n recorda del Manifiesto? Sí, home (i dona), és allò que sembla el gel del pol Nord en ple canvi climàtic, que a poquet a poquet perd volum fins a acabar convertit en un tollet de la mida d’un gargallet. ¿I recorda que Tele-5 en va ser un dels signants? (del manifest, no del gel convertit en gargallet). Doncs bé, la decisió ha provocat que la Plataforma per la Llengua comenci una campanya de boicot a la cadena que, casualment, és des de ja fa dos anys la líder d’audiència en aquesta Catalunya tan nostrada. Com vostè pot imaginar, el senyor Tele-5 està que ni dorm. Sap que això serà la seva fi, tal com ha passat amb els clàssics “dia sense tele” convocats per unes associacions d’espectadors que mai he sabut de què viuen, ni quanta gent representen, ni qui són ni com trien els seus portaveus.

La iniciativa de la Plataforma és molt lloable, sí. Ara bé: i efectiva? A l’agost pot ser que més d’un (i d’una) li faci boicot, però involuntari, perquè a l’apartament de la platja es veu Tele-5 amb més boira que Vic al novembre. O perquè és dels que (i de les que) va a Nova York com qui fa 25 anys anava a Andorra i és clar allà, de Tele-5, més aviat poca. Però a banda d’aquests (i d’aquestes), ¿qui més deixarà de veure Tele-5 per molt que ho diguin els senyors i senyores Plataforma? ¿Els catalans que cada dia fan líder d’audiència Escenas de matrimonio (per cert, ja ha passat la moda criticar aquest programa, oi?), o els que davant d’una cursa de Fórmula 1 oferta simultàniament per Tele-5 i per TV3 opten per doblar en audiència la transmissió de la cadena espanyola? I, posats a fer boicot, per què no contra Fernando Savater o contra Vargas Llosa, signants, però sobretot nucli fundador, del Manifiesto?

Les coses, ja que es fan, han d’oferir resultats efectius. Si no, val més guardar les forces i gastar-les en campanyes que ofereixin garanties d’èxit. Pel nostre bé i, sobretot, pel de la Plataforma.