L’aglà del diputat prestat

Primer vàrem gaudir de la genialitat de la Diputació de Barcelona. Dues vicepresidències. Quasi simultàniament han estrenat el 22% d’augment de l’assignació del Parlament per a assistents i assessors dels grups. I ara, amb els mateixos directors i guionistes, es prepara, per a les properes setmanes, l’estratègia del diputat prestat. No és nova, però aquesta vegada, com que tot va tan i tan bé a les urnes, estudien reblar el clau. Els resultats electorals han deixat ERC i Junts sense grup parlamentari. Necessiten 15 diputats per fer un grup perquè no han aconseguit el 15% dels vots a les quatre circumscripcions a què s’han presentat. Si l’haguessin aconseguit, amb 5 diputats passarien, segons el reglament del Congrés. Una opció seria fer un grup amb 7 d’ERC, 7 de Junts i 1 del BNG. Però Rufián i Nogueras no es porten gaire bé, i per tenir grup (un cada un), algú altre els ha de prestar vuit diputats a cadascun que el vulgui tenir. Bildu en podria arribar a prestar 1, però prou. Només el PSOE, que s’hi juga la presidència del Congrés i la composició de la mesa, pot prestar tants diputats, i els negociadors ja estan parlant de quins cromos canvien. Vist el que hem vist, conegut el que hem conegut i pendents de saber quants diputats es presten en aquest trilerisme institucional, cada vegada identifico més els diputats amb una aglà. Per allò que deia l’àvia Neus: “Per cada aglà que et donin voldran que els caguis un roure.”