No em federin més

Mentre Pedro Sánchez feia mutis cap a les vacances a Lanzarote i donava dies lliures als ministres, els del PNB el van interpel·lar públicament perquè fes una proposta solemne per a Euskadi i Catalunya si vol que l’investeixin. I els socialistes l’han feta, és clar. El PSOE basc ha aprofitat que aquests dies el Nervión passa per París, i ha rescatat la proposta federalista. Els sona? Saben de què parlem? Parlem del de sempre. Del que fa quaranta anys (més de vint de govern PSOE) que parlem. Que sentim parlar-ne, millor dit. No importa que depenguin d’una part de l’independentisme o de tot. No importa que necessitin que s’abstinguin (com necessitaven abans-d’ahir) o que els donin un sí (com necessiten avui). Ells sempre reparteixen la mateixa estampeta. Federar és com el poble on es passen les vacances d’estiu. S’hi torna periòdicament, si no cada any. Altre cop a marejar la perdiu amb el federalisme que tenen penjat a l’armari per exhibir quan el necessiten o els sembla que pot calmar les feres. Recorden aquell debat parlamentari entre Iceta i Puigdemont? “El federalisme es demostra federant”, li deia el 130 president. Federar (en boca del PSOE) és tan buit com una carbassa vinera posada a assecar. Federar és tan consistent i creïble com les conviccions independentistes de Santi Vila. Saben què? No em federin més! Estic prou federat de tant com m’han federat aquests anys que han estat al govern!