Inflació negociadora

S’hi han fixat? De cop i volta li ha entrat a tothom una febre negociadora amb Junts i s’ han posat a dir. A oferir. A pregar. A recomanar. A exigir. Deu dies després de les eleccions i ja patim inflació d’intermediaris designats, autoproclamats i voluntaris. El voluntariat sempre ha estat clau al país i ara fins que els espanyols s’arreglin es farà voluntari el mateix fill de Déu si als unionistes, unionistes emmascarats i els de l’olla en general els convé. Molts que estaven girats de cara a Waterloo per escopir-hi ara hi passen el rosari i invoquen seny. Els més ràpids i desperts van ser els comuns. Després d’anys dient-li al 130è president de tot menys senyor, i haver tibat un cordó sanitari entre ells i Junts arreu on han pogut, van recuperar Asens del contenidor del rebuig. És un no parar i en els dies que venen en veurem i en sentirem de l’alçada d’un campanar. Em peto de pensar que després d’una nova volta electoral continuïn depenent de tractes entre els grossos de l’espanyolisme (que és del que depenen ara) o de l’independentisme que reclama amnistia i autodeterminació o no juga. A part dels comuns i Asens, la gràcia és de la cúpula d’ERC. Fa una crida a Junts amb una carta al diari Ara. I la portaveu Raquel Sans s’obre a contemplar que Junts torni al govern. No sé vostès, però jo estic com aquella de la ràdio “Estupefacte!” On m’he perdut? M’he tornat marcià? És ERC qui ha d’oferir coses a Junts perquè investeixi Sánchez?