A la tres
Pagar per respirar
“S’haurà de tornar a pagar per l’ús de les vies ràpides, de manera que ‘alea iacta est’, que en traducció lliure al català del 2023 vol dir “pagues i t’aguantes”
L’enunciat del títol és el típic lament de ric que s’ho pot permetre i deriva de la pugna ideològica entre els autoanomenats liberals –en realitat, conservadors o molt conservadors– i la seva doctrina d’abaixar els impostos –que sol quedar en pura retòrica, perquè retallen dos punts l’IRPF per a les rendes altes mentre plouen les pujades dels tributs indirectes– i l’autoanomenada esquerra i la seva proclama que la fiscalitat és necessària com a mecanisme de redistribució de la riquesa. L’afirmació de la progressia seria certa si no trontollés per efecte del manteniment d’unes estructures estatals paquidèrmiques a les quals cap govern gosa aplicar una mà d’eficiència.
Però el pagar per tot s’estén com una taca d’oli. Apareix el copagament com a fórmula màgica, amb el d’autopistes i autovies sortit de la nevera. Les vies ràpides necessiten un manteniment més freqüent i costós si s’hi vol preservar la seguretat. Les financem entre tots via impostos –com les carreteres convencionals– o per ús, com fins fa dos estius amb els peatges? També copaguem els medicaments, deu pensar amb raó qui s’oposa a la gratuïtat d’ús. On s’ha de firmar perquè s’apliqui a les autovies en proporció similar en lloc de l’abús dels antics peatges? La Generalitat apressa l’Estat perquè defineixi un model. La UE fa costat a Pere Navarro quan a l’inefable gran supervivent de la DGT se li escapa en plena campanya –això fas, Pere?– que s’haurà de tornar a pagar per l’ús, de manera que alea iacta est, que en traducció lliure al català del 2023 vol dir “pagues i t’aguantes”. Com sempre. Ara veurem si preval el sentit comú –pagar les vies ràpides sempre que hi hagi una alternativa en via convencional, que aquí, a diferència d’Espanya, no són gaires– o si tornem a passar per l’embut de la discriminació. I com que fa por que el model es tanqui amb pressa el dia que Europa tanqui l’aixeta dels diners, ja en parlarem si pagarà tothom igual, tant si té un cotxe com si en té quatre –em sembla que tots alhora no poden circular– o si circula per l’autopista vint dies l’any o dos-cents. De nyaps ja n’hem vist un cabàs.
