El vot exterior es mereix un respecte

Les eleccions del 23 de juliol han estat les primeres generals sense el nefast vot pregat, aquell sistema obtús que dificultava i entorpia la participació dels electors que viuen fora de l’Estat. Després d’anys de lluita i de lobby davant legisladors i administració per part de col·lectius de ciutadans residents a l’exterior com Catalans al Món i entitats representatives com la Federació Internacional d’Entitats Catalanes, s’havia aconseguit eliminar la necessitat de pregar el vot –quin concepte tan vuitcentista!– i s’havien establert facilitats com ara la possibilitat d’imprimir-se les butlletes un mateix i no haver d’esperar que arribessin per correu. Tanmateix, tot i els avenços innegables, és impossible no sentir-se frustrat i traït quan els sobres amb els vots arriben tard; quan els criteris dels diferents consolats i juntes electorals són tan dispars que admeten uns i rebutgen uns altres les paperetes amb el mateix defecte de forma; quan la promesa de participació democràtica s’esvaeix per la incompetència i la desídia. El problema recurrent del vot exterior no és només una manca de respecte cap als ciutadans que viuen fora de l’Estat espanyol, és una vulneració dels drets fonamentals.

DES D’UN PUNT DE VISTA estrictament català, la situació adquireix una dimensió encara més greu. Com podem esperar que el nostre dret a l’autodeterminació sigui reconegut quan el mateix dret a vot és tractat amb tanta negligència? La reforma de la Loreg (la norma que regula el vot exterior) havia de ser la solució, però en molts casos ha quedat en poc més que paraules. Si vius a París o a Nova York, pots exercir el teu dret a vot sense problemes. Si vius a Àfrica o a Àsia, la teva veu no és important. És això democràcia? És això constitucional?

NO HI HA CAP RAÓ per la qual l’Estat no pugui adoptar un sistema com el del vot delegat, que ja ha demostrat ser eficaç en altres països com el Regne Unit i França. No només contribuiria a estalviar diners i reduir la petjada ecològica, sinó que garantiria aquest dret fonamental que ara no està sent respectat. Quelcom tan senzill com poder designar un familiar o amic per votar en el nostre nom, com a qualsevol assemblea o comunitat de veïns.

La manca de transparència en el procés és un altre gran problema. Quina és la traçabilitat de les saques de vots que viatgen des dels consolats en vols de línia regulars? Per què no es fa un escrutini oficial en cada consolat? Volem saber què passa amb els vots dels catalans de l’exterior. Volem rendició de comptes. No podem permetre’ns ser complaents amb la desconfiança que generen les institucions. Som al 2023, no hi ha excuses.

DES DE CATALUNYA aquesta situació ressona amb una ferida encara oberta. La lluita per la independència és també una lluita per la democràcia, per la transparència, per la justícia. La Catalunya exterior és la segona ciutat de Catalunya, i es mereixen més respecte, més consideració. I no n’hi ha prou acusant de tots els mals l’Estat espanyol, perquè en aquest cas hi ha un pecat original que hauria de fer caure la cara de vergonya a tots els partits catalans: l’absència d’una llei electoral pròpia que podria regular i resoldre en gran part tots aquests problemes. És més, fins i tot podria crear una circumscripció electoral pròpia per als catalans de l’exterior, una manera d’obtenir una representació pròpia i directa.

EXIGIM UNA TRAÇABILITAT clara i transparent del vot. Exigim una cadena de custòdia de principi a fi. Exigim explicacions honestes. Exigim un sistema transparent que sigui prioritari en una societat madura. Si volem construir una Catalunya lliure, justa i democràtica, hem de començar garantint que tots els catalans, independentment d’on visquin, tinguin una veu en el seu futur. No podem permetre que el dret a vot sigui una loteria. No podem permetre que les veus dels ciutadans que viuen fora de Catalunya siguin silenciades. No podem esperar que arribi la independència. S’ha de resoldre abans.